"Der Taucher" ("El bussejador") és un balada de Friedrich Schiller, escrita el 1797, l'any de l'amistosa competició de balades amb Goethe.
Sinopsi
Un rei llença un gobelet daurat en un abisme i promet que el qui el pugui recuperar també el podrà guardar. Però cap dels seus cavallers i servents volen fer-ho. Així que el rei ha de preguntar tres vegades abans d'un Edelknecht (escuder) mostri el seu valor. Diposita la seva espasa i el seu abric i encomana la seva vida a déu i salta en el moment adequat a un mar temible. Tothom a la riba pensen que el noi no retornarà. Després d'una estona emergeix amb el gobelet a la seva mà. La seva terrible història intriga al rei i vol que es capbussi un altre cop i li promet un anell preciós. La filla del rei intenta convèncer el seu pare perquè aturi les seves demandes cruels. Tot i així el rei tira el vas al mar un altre cop i promet ara que l' Edelknecht esdevindrà cavaller i es casarà amb la seva filla si recupera el gobelet un altre cop. El noi mira la noia i desitja que sigui la seva núvia, així que salta al profund i no retorna.
Enquadraments
Franz Schubert crea "Der Taucher" com una cançó per a baix i piano en dues versions (1813–1815, D 77 – la segona versió originalment D 111).[1]
Textbeginn
«Der Taucher»
«El bussejador»
Wer wagt es, Rittersmann oder Knapp,
Zu tauchen in diesen Schlund?
Einen goldnen Becher werf ich hinab,
Verschlungen schon hat ihn der schwarze Mund.
Wer mir den Becher kann wieder zeigen,
Er mag ihn behalten, er ist sein eigen.
Der König sprach es, und wirft von der Höh
Der Klippe, die schroff und steil
Hinaus hängt in die unendliche See,
Den Becher in der Charybde Geheul.
Wer ist der Beherzte, ich frage wieder,
Zu tauchen in diese Tiefe nieder?
“Qui gosa, cavaller o escuder,
de tirar-se d'aquest precipici?
Jo hi llenço una copa d'or.
La negra gorja ja l'ha engolit,
el qui em retorni la copa,
se la podrà quedar, serà seva.”
Això digué el rei i des de dalt
del penya-segat que, abrupte i rost,
torreja damunt el mar sense fi,
llença la copa en els bramuls de Caribdis.
“Qui és el valent, torno a preguntar
que es vol capbussar en aquestes fondàries?”
Reinhard Breymayer: "Der endlich gefundene Autor einer Vorlage von Schillers „Taucher“: Christian Gottlieb Göz (1746–1803), Pfarrer in Plieningen und Hohenheim, Freund von Philipp Matthäus Hahn?" A: Blätter für württembergische Kirchengeschichte, (1983/1984). Stuttgart [1985], pp. 54–96; pp. 83–96.
Garland, Mary: "Taucher, Der". In: The Oxford Companion to German Literature d'Henry (Burnand Garland) i Mary Garland. 3a edició per Mary Garland. (Oxford; Nova York; Athen [etc.] 1997), p. 820, col. 2.
Heinisch, Klaus J[oachim]: Der Wassermensch. Entwicklungsgeschichte eines Sagenmotivs. (Stuttgart 1981), pp. 313–336: Bibliographie.
