Tacuarembó (en castellà i oficialment Departamento de Tacuarembó) és un departament del centre-nord de l'Uruguai. Limita al nord i nord-oest amb els departaments de Rivera i Salto respectivament, a l'oest amb Paysandú i Río Negro, al sud amb Durazno i a l'est i sud-est amb Cerro Largo.
Amb una superfície de 15.438 km², és el departament més extens del país. Va ser creat per decret del parlament el 1837, a partir de la porció oriental del departament de Paysandú.[1] La capital departamental és la ciutat de Tacuarembó – situada 390 km al nord de Montevideo–, amb una població de 51.224 habitants (2004).
El 2010, ocupava la dotzena posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,745 punts, una xifra comparable amb la de països com Malàisia.[2] També, segons les dades del cens del 2004, Tacuarembó tenia 90.489 habitants, essent, per tant, un dels nou departaments més poblats del país.
L'actual símbol de Tacuarembó – l'escut d'armes (1960) – representa la ramaderia i els recursos naturals del departament. Cal destacar la presència del Cerro Batoví. El lema de Tacuarembó, mentrestant, és «El pago más grande de la patria», fent referència a la seva superfície geogràfica.[3]
De fer referència, particularment, a la sonora i estimada paraula «Tacuara» o més aviat «itá cuará» (itá: pedra o pal dur, cuará: forat, pel buit d'aquestes canyes) que dona origen segur a la veu «Tacuarembó» (...)
»
Una altra versió sobre l'origen del nom, el vincula amb el vocable guaraní per denominar els «rebrots de tacuara». Són nombrosos els topònims d'origen guaraní en aquest departament: «Batoví» (pit verge), «Iporá» (aigua dolça), «Caraguatá», «Yaguarí», etcètera.
Al seu territori hi ha basalts i gresos, conformant un paisatge de praderes i turons llisos. Els gresos, amb capbussament est–oest, fan que les aigües pluvials penetrin a l'est de la Cuchilla de Haedo (les cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) i flueixin per sota de la formació basàltica cap a l'oest del territori uruguaià, assolint a la zona propera al riu Uruguai els 1500 metres de profunditat, essent aquest l'origen de les nombroses fonts termals existents.
Economia
Destaca per la seva producció ramaderabovina i ovina, arrossera i forestal, activitat aquesta que ha fomentat la presència de serradores i d'altres indústries a la capital del departament.
Al departament de Tacuarembó també hi ha plantacions de blat de moro, gira-sol, tabac i patates. Una altra font industrial és la presència de preses elèctriques que produeixen energia per tot el país.
Finalment, Tacuarembó té cellers, molins i fàbriques de rajoles.[4]
Demografia
Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 90.489 habitants i 28.054 llars particulars. La mida mitjana de la llar és de 3,2 persones. Per cada 100 dones hi ha 99,5 homes.[5][6]
Taxa de creixement exponencial de la població: -0,029% (2004)
Taxa bruta de natalitat: 18,36 naixements/1.000 persones (2004)
Taxa bruta de mortalitat: 9,00 morts/1.000 persones (2004)
Mitjana d'edat: 29,7 anys (28,3 homes, 31,1 dones)
Esperança de vida en néixer:
Població total: 74,35 anys
Homes: 70,33 anys
Dones: 78,52 anys
Nombre mitjà de fills per família: 2,75 fills/dona
Ingrés mitjà mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o més habitants): 3.594,8 pesos/mes
La principal religió és el catolicisme romà. El departament és seu del bisbat de Tacuarembó, subdividit en 16 parròquies i el qual també abasta el departament de Rivera. Segons les dades d'aquest mateix bisbat, el 69% de les persones que viuen sota la seva jurisdicció són batejades.[7]
