L'escissió amb el Partit dels Treballadors es produí quan s'intentaren modificar les estructures del partit per eliminar els lligams amb l'IRA Oficial, i marxaren Proinsias de Rossa, eurodiputat, i 5 parlamentaris dels 7 que tenien al Dáil Éireann (Eamon Gilmore, Patt Rabbitte, Eric Byrne, Pat Mc Cartan i Robert Sherlock), però Tomás Mac Giolla va refusar. El grup va adoptar el nom de New Agenda fins a la seva conferència de fundació.
Es presentà a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1992 i va obtenir 2.133 vots, i a les eleccions per al Fòrum d'Irlanda del Nord de 1996, però només obtingué l'1%, i un dels seus membres, Seamus Lynch, va perdre el seient a l'ajuntament de Belfast, encara que Gerry Cullen el mantingué a Dungannon a les eleccions de 1993 i 1997.[3][4] A les eleccions al Dáil Éireann de 1992 obté 2,8% i va obtenir 2 dels 6 escons que tenia (Eric Byrne i Liz McManus), encara que en guanyà dos més en eleccions parcials. El 1994 va donar suport la coalició del Fine Gael i Laboristes, en la que de Rossa fou nomenat ministre de benestar social. A les eleccions de 1997 va obtenir el 2,5% i 4 escons.
El 1999 es va unir al Partit Laborista, quan Ruairi Quinn fou escollit nou cap. De Rossa es mantingué com a eurodiputat fins al 2004, quan es retirà. El 2002 Pat Rabbitte fou nomenat líder del Partit Laborista, i dels 20 diputats 6 eren de DL. El 2007 va dimitir com a líder i fou substituït per Eamon Gilmore, també ex DL.
