La Dehesa de la Villa és un parc situat al nord-oest de la ciutat de Madrid, concretament al barri de Ciutat Universitària, al districte de Moncloa-Aravaca. La seua principal característica és que manté la condició de bosc, restant la major part del seu terreny sense enjardinar.
Antigament era coneguda com a Dehesa d'Amaniel, en honor del seu amo, Lope d'Amaniel, ballester d'Enric II de Castella. El qualificatiu de Villa es deu a la condició de Vila de Madrid.
Història
A 1152 el rei Alfons VII de Castella va donar a la Vila de Madrid els terrenys als quals s'ubica l'actual parc,[1] que varen ser utilitzats per a la pastura, perdent gran part de les seues alzines originals. Se sap que a 1457 els anomenats Altos de Amaniel ocupaven 2529 faneques i que des de 1485 abastia de carn a la vila. Amb el temps, la Dehesa anà perdent extensió, ja que els regidors successius edificaren a aquestos terrenys.
A 1530 es destinaren 1.570 faneques per a llaurada i a 1608 es va parcel·lar i arrendar gran part de la Dehesa per pagar el trasllat de la cort a Valladolid i la construcció del Palau Reial de Madrid. Ferran VI va vendre 327 faneques, amb la qual cosa l'extensió total es va reduir a només 698. Carles II arreglà la Vereda de Carabineros, actual Carrer Francos Rodríguez, que era el camí que comunicava els palaus del Buen Retiro i d'El Pardo.[2]Carles IV va prendre unes 418 faneques més per incorporar-les al Real Sitio de la Florida.
Amb Isabel II s'arribà a un espai semblant a l'actual. Durant tot aquest temps, la Dehesa d'Amaniel o de la Villa fou un espai per a ús i esplai de tots els madrilenys. L'11 de maig de 1860, al qual l'exèrcit d'Àfrica va entrar a Madrid i acampà dos dies a la Dehesa, fou visitat per milers de madrilenys. Un any després els terrenys es vengueren a la Beneficència Pública per a construir un manicomi model que mai s'arribà a dur a terme. Arran dels plans de plantació d'arbres de 1883 duts a terme pel marquès d'Urquijo, es plantaren 10.000 arbres el 1890, cosa que suposà un augment de concurrència.[3]
Des de 1901, l'estat l'entregà en usdefruit a l'ajuntament per a l'esbarjo públic. El 1929 començaren les obres de la Ciutat Universitària, que va ocupar 320 hectàrees.[2] Durant la Guerra Civil Espanyola es va convertir en una línia de defensa de la ciutat i als seus terrenys es varen mantenir forts combats.
Vista panoràmica de Madrid des d'un dels turons de la Dehesa de la Villa
Flora i fauna
Amb el transcurs de la seua història, la Dehesa de la Villa ha anat sofrint la reducció de les alzines originals, degut a l'ús humà. Als temps d'Isabel II es començà la repoblació amb pins, principalment pinyoners i blancs, actualment l'arbre més comú al parc. A més de l'alzina esmentada abans, es pot trobar un altre arbre del bosc mediterrani, la surera. També es troben ametlers, sobretot amargs i acàcies, habituals sobretot a prop del carrer Francos Rodríguez.
.JPG)
