La deficiència de bor en les plantes ocorre quan hi ha poc bor en els sòls i està associada a sòls cultivats des de centenars d'anys i també a sòls de zones molt plujoses on el bor es lixivia i desapareix dels horitzons cultivats del sòl i a sòls de pH bàsic. El principal paper del bor en les plantes és l'estabilització de la paret cel·lular.[1] El bor també està implicat en el metabolisme de carbohidrats, la síntesi de proteïnes, formació de llavors, germinació del gra de pol·len i creixement del tub pol·línic i transloció de sucres.[2]
Símptomes
Poma- interaccionant amb el calci apareix el cor de la poma com si fos glaçat
Col- fulles distorsionades, superfícies buides a les tiges.
Coliflor- poc desenvolupament, taques marrons. Les tiges, pecíols i nervi centrals rugoses.
Api- les tiges desenvolupen esquerdes en la superfície superior, el teixit interior és de color marró vermellós
Pera- els nous brots moren a la primavera, la fruita té taques marrons a la pell.
Maduixa- creixement atrofiat, fulles petites, grogues i arrugades en les puntes. Els fruits són petits i pàl·lids
Rutabaga i nap- anells concèntrics marrons i grisos dins les arrels.
Arecaceae (palmeres) - taques marrons en fulles i menor productivitat
Condicions del sòl
En el sòl el bor es presenta principalment com àcid bòric (H₃BO₃). 12mg/kg de bor és una quantitat adequada però si baixa a 0.14 mg/kg s'observa deficiència de bor. En sòls bàsics el bor no està disponible[3] També són susceptibles de deficiència de bor aquells sòls amb menys d'1,5% de matèria orgànica i els sòls lixiviats per la pluja.[4] També és possible la toxicitat, en nivells que varien segons les espècies de plantes, per bor excessius.[5]
El bor és un micronutrient essencial per l'adobat.[6]
Tractament
Es pot aplicar als sòls àcid bòric (16,5% de bor), borax (11,3% de bor) o SoluBor (20,5% de bor).