La Declaració Universal sobre els Arxius (DUA) –en castellà: Declaración Internacional sobre los Archivos, en anglès: Universal Declaration Archives, en francès: Déclaration Universelle sur les Archives– va ser elaborada i aprovada l'any 2010 pel Consell Internacional d'Arxius (ICA)[1] i adoptada per la Conferència General de la UNESCO el novembre de 2011. És l'expressió de les exigències fonamentals dels professionals de l'arxivística i la gestió de documents, amb independència de les cultures. Té la finalitat de reconèixer el paper clau dels arxius, tant en la transparència administrativa i en la rendició de comptes democràtica, com en la preservació de la memòria social col·lectiva, i en la investigació històrica. Així doncs, reconeix «el caràcter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaç, responsable i transparent i per a protegir els drets de la ciutadania», és a dir, només les organitzacions, tant públiques com privades, que comptin amb els arxivers com a únics professionals qualificats encarregats del control sobre la gestió de la documentació des del seu origen, podran garantir-ne l'autenticitat, fiabilitat, integritat i ús.
A Catalunya hi ha diverses institucions públiques pioneres a tot Europa en l'adopció de la Declaració Universal sobre els Arxius. Es tracta de la Diputació de Girona, que l'adoptà el 18 de juny de 2013; el Parlament de Catalunya,[2] que ho feu el 17 de juliol d'aquest mateix any; l'Arxiu Municipal de Roses, que adoptà l'esmentat acord el 2 de setembre de 2013, o la Diputació de Barcelona,[3] que l'adoptà el 12 de novembre del 2013.
Redacció
La Secció d'Associacions Professionals (SPA), del Consell Internacional d'Arxius, va crear un grup de treball internacional, per desenvolupar un text que pogués ser entenedor per a tothom, tenint en compte les diferències del llenguatge, cultural i arxivístiques. Des d'aleshores la comunitat arxivística internacional ha treballat perquè aquest projecte pogués ser aprovat per la UNESCO, i un cop aconseguit aquest objectiu la Declaració Universal sobre els Arxius podrà ser utilitzada amb eficàcia pels arxivers. Cal dir que l'Associació d'Arxivers de Catalunya, com a membre del Consell Internacional d'Arxius, va participar activament en la redacció i aprovació de la Declaració Universal sobre els Arxius.
Punts principals
Tal com podem trobar a un text sobre la Declaració Universal sobre els Arxius en International Council on Archives, hem de tenir present que aquesta declaració va ser redactada i pensada com una declaració d'intensions sobre els arxius. S'ha treballat per adoptar i reforçar polítiques i lleis apropiades per la tasca dels arxius. Perquè la gestió d'aquests últims sigui valorada i exercida en tots els organismes públics i privats. Els dotin de tots els recursos necessaris per a dur a terme una administració adequada. I perquè els arxius siguin ben gestionats i preservats per assegurar la seva fiabilitat, autenticitat i bon ús. A més de donar facilitat d'accés a tothom, però respectant les lleis i drets de les persones, dels creadors, propietaris i usuaris. Finalment, amb la finalitat que els arxius siguin utilitzats per promoure l'exercici responsable de la ciutadania, a través d'un camí de transparència respecte qualsevol acció de l'administració i organització.
Dia Internacional dels Arxius
El Consell Internacional d'Arxius va ser creat per la UNESCO el 9 de juny de 1948, data per la qual des de l'any 2007, es va començar a celebrar cada any el Dia Internacional dels Arxius, com a commemoració d'aquesta creació. L'ICA va ser creada amb l'objectiu de defensar la conservació i protecció de qualsevol tipus de documentació, reunint així totes les institucions arxivístiques i professionals internacionals. D'ençà que es va crear s'ha fet un seguit de normes i documents per garantir una gestió eficaç de les diverses organitzacions existents, a més de donar difusió dels documents d'arxiu, protecció del patrimoni documental i accessibilitat dels ciutadans per consultar qualsevol tipus de document.
