Els seus components en formació de concert eren, Joaquim Balmaña i Agustí Bañeras, violins; Santiago Irla, clarinet; Josep Isern, percussió; Rafael Figueras, flauta i Teresa Bosch, piano i com a conjunt de ballables i jazz era integrat per Balmaña, violí de trompa; Bañeras, violí i banjo; Irla i Figueras, saxòfon i Isern, jazz-band.[3][4]
A principis de 1934, s'hi van incorporar Joan Planas, al trombó i Josep Maria Vila al piano, que provenia de l'Orquestrina Guíxols i qui es va fer càrrec de la direcció de l'orquestra. A partir d'aquell any, la Dazzling Jazz va iniciar una sèrie de continuades i reeixides actuacions i va esdevenir una de les orquestres més sol·licitades de la comarca. A tall d'exemple, varen actuar amb gran èxit en els balls de preparació del carnaval a l'Ateneu Pi i Margall[8] de La Bisbal, a les festes d'aniversari de la proclamació de la República a Llagostera,[9] i el mes de maig va actuar de nou a La Bisbal d'Empordà interpretant una selecció de “El trobador” de Giuseppe Verdi, que va fer aixecar el públic amb grans aplaudiments [10]
En els seus últims mesos d'existència, l'orquestra va veure incrementada la seva plantilla amb tres professors més, Lluís Grau, contrabaix; Joan Pujol, trompeta i Joan Planas, trombó. Amb aquesta formació, varen actuar amb gran èxit a les festes de carnaval del casino “El Guixolense”, així com a les fires de Pasqua celebrades a Girona.
Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola al juliol de 1936, l'Orquestrina Dazzling Jazz va veure frustrada la seva continuïtat.[3]
↑ 3,03,1Bussot Liñón, Gerard. El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix). Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols: Setmanari Ancora, 1992, p. 89.