Era cec d'un ull i la seva visió de l'altre era limitada, per això no va practicar cap esport durant la seva escolarització i va dedicar tot el seu temps a la lectura, estudiant, a més de llatí i grec, sànscrit. En acabar els estudis secundaris a Andover (Massachusetts) el 1950, va ingressar a la universitat Harvard en la qual es va graduar el 1954 i es va doctorar el 1960.[1] Durant els seus estudis de postgrau va fer llargues estances a la Biblioteca Vaticana de Roma, a l'Institut per a la Recerca Bizantina de Dumbarton Oaks de Washington DC i a l'Institut de Recerca Bhandarkar de Poona (Índia).[2] Després d'aquesta estança a l'Índia, va consultar amb Otto Neugebauer sobre l'existència d'elements babilonis en els antics escrits sànscrits d'astronomia i matemàtiques. Després d'aquesta primera relació, Neugebauer es va convertir en el seu mentor, col·lega i amic fins la seva mort el 1990.[3]
Des de 1960 fins a 1963 va ser professor de la universitat Harvard[4] i, a continuació, va ser professor de ciències antigues a l'Institut Oriental de la universitat de Chicago. Durant aquesta època a Chicago va començar a editar texts antics en sànscrit d'astronomia i astrologia,[5] a més de fer estances a la universitat Americana de Beirut i a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. El 1971 es va traslladar a la universitat Brown per substituir Otto Neugebauer, que s'havia jubilat nominalment, en la direcció del potent departament d'història de la ciència d'aquesta universitat.[6]
En morir el 2005 per complicacions en la diabetis que sempre havia patit, el departament d'història de les matemàtiques de Brown va ser dissolt i va deixar d'existir.[7]
Pingree va ser autor o co-autor de quaranta tres llibres o monografies i de dos-cents quaranta articles científics.[8] Les seves recerques van cobrir els camps de les matemàtiques, de l'astronomia, de l'astrologia, de la màgia astral i del coneixment hermètic, demostrant que aquests camps no solament mereixen estudi per si mateixos, sinó que en les èpoques antiga i medieval estaven fortament interconnectats.[9]
Burnett, Charles «David Edwin Pingree» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 152, Num. 2, 2008, pàg. 255-259. ISSN: 0003-049X.