Com a resultat d'algunes de les seves negacions de l'Holocaust, li ha estat prohibida l'entrada a Alemanya, Àustria, Canadà, Austràlia, i Nova Zelanda. El 1998, va dur a terme un plet infructuós per difamació contra Deborah Lipstadt i la seva editorial, que l'acusaren d'antisemitisme i de manipular proves històriques. El 20 de febrer de 2006 fou sentenciat a tres anys de presó a Àustria per negació de l'Holocaust.
Orígens
És fill d'una il·lustradora i d'un mariner britànic que els abandonà mentre lluitava a la Segona Guerra Mundial. Estudià a Brentwood (Essex) i a Londres. El 1959 anà a treballar a les siderúrgies d'August Thyssen al Ruhr, (Alemanya), per a perfeccionar l'alemany. Després treballà com a estenògraf en el Comandament Aeri Estratègic dels Estats Units a la base aèria de Torrejón de Ardoz, vora Madrid. El 1961 es casà amb la madrilenya Pilar Stuyck, amb la que ha tingut quatre filles i es divorcià el 1981, abans de tornar a Londres per a estudiar economia política.
El 1963 fou encoratjat per Werner Höfer, editor de la revista Neue Illustrierte de Colònia, a fer diverses històries sobre la guerra aèria. El resultat fou el seu primer llibre, La destrucció de Dresden, sobre un fet poc conegut pel gran públic britànic; força contravertit però també elogiat pels historiadors professionals. Posteriorment, però, fou força criticat per llibres com La guerra de Hitler o Apocalipsis 1945, on afirma que Adolf Hitler no en sabia res de l'Holocaust, i fins i tot començà a qüestionar-lo. El 1990, amb la publicació del llibre Denying the Holocaust va negar l'existència de les cambres de gas per a l'eliminació dels jueus.
Negacionisme
Irving ha investigat en arxius de països de l'antiga òrbita comunista, i planteja teories que contradiuen les defensades per la historiografia tradicional. Tot i que molts l'han considerat feixista, antisemita o nacionalsocialista (cosa que ell sempre ha negat), i que és considerat com una mena de pària per la comunitat acadèmica, té alguns defensors com Rolf Hochhuth, guionista de teatre alemany (i conegut militant d'esquerres), però les seves obres han estat llibre de capçalera de coneguts militants neonazis alemanys, com Michael Kühnen i Gottfried Küssel.
Irving ha estat perseguit arreu on ha anat. No li han permès entrar al Canadà, Austràlia, o Alemanya, atès que els governs l'han declarat "persona non grata". Ja el 1967 hagué d'anar a judici al Regne Unit per una obra sobre el destructor britànic PQ.17, ja que el capità del comboi, Jack Broome, l'acusà de difamar-lo i acusar-lo del desastre. Tot i que Broome guanyà el judici, se li condemnà a pagar bona part de les despeses judicials.
El 1977 va publicar després de 10 anys d'investigació La Guerra de Hitler, on plantejava la teoria que Adolf Hitler no en sabia res de l'Holocaust. El periodista de televisió David Frost intentà desmuntar la seva teoria en un programa de televisió el 7 de juny de 1977, però el que va fer fou donar-li més ressò.
Condemna a presó
L'11 de novembre del 2005 fou arrestat per agents de la policia d'autopistes a l'estat d'Estíria (Àustria), quan anava a pronunciar una conferència, a causa d'una ordre emesa per un jutjat de Viena del 1989 sota l'acusació de fer apologia del nazisme. Sembla que havia fet un discurs a la seu de la confraria Olímpia, que aplega estudiants d'extrema dreta.
El 20 de febrer de 2006 fou condemnat a tres anys de presó per negar l'Holocaust i falsejar la història, tot i haver-se declarat culpable i haver modificat algunes de les seves declaracions inicials sobre les cambres de gas i els jueus morts. El jurat considerà que Irving no s'havia penedit.
