Davanita
Fórmula química	K₂TiSi₆O₁₅
Epònim	lloc de descobriment
Localitat tipus	Rierol Davan, Massís de Murunskii, Confluència dels rius Chara i Tokko, Camp d'Aldan, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EA.25
Dana	72.2.1.2
Heys	14.9.4
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,14Å; b = 7,53Å; c = 6,93Å; α = 103,35°; β = 114,48°; γ = 93,88°
Color	incolor
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,660 nβ = 1,684 nγ = 1,690
Birefringència	δ = 0,030
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Zr, Fe, Mg, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-100
Any d'aprovació	1984
Símbol	Dvn
Referències	[1]

La davanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la dalyita. Rep el nom del rierol Davan (Rússia), la seva localitat tipus.

La davanita és un silicat de fórmula química K₂TiSi₆O₁₅. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la davanita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraedres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaïta, gil·lespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiïta, dalyita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Va ser descoberta al rierol Davan, a la confluència dels rius Chara i Tokko, a Sakhà (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita a Smoky Butte, al comtat de Garfield (Montana, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Davanita