Dauder de Prada (primera meitat del segle xiii[1]) fou un trobador occità medieval, nascut a Prada de Salars. Eclesiàstic a Rodés (Roergue), fou un personatge important durant la Croada albigesa, testimoni de les actes formalitzades entre el bisbe de Rodés (de qui era vicari general i jutge subdelegat) i Simó de Montfort.
Fou un trobador amb expressió amorosa d'una simplicitat que no comprometen mai l'home i que parla dels amants com si fossin una categoria social, cançons al marge del trobar clus o lèu. Se'n conserven 19 poesies (entre elles, un planh per Uc Brunenc) i el tractat de falconeria Dels ausèls caçadors (3792 versos), així com una obra moral intitulada Honestatz es e cortesia, sobre les quatre virtuts cardinals i dedicada al bisbe Esteve del Puè de Velai, cosa que permet datar-lo de 1220-30.
Es conserva la música de 124,5[2]Belha m'es la votz autana en el cançoner W.
Referències
↑Més precisament, la seva producció se situa entre 1208 i 1243 (Larghi 2011)
↑Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Daude de Prada és el número PC 65]
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 345
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 116-118 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Larghi, Gerardo (2011): "Daude de Pradas trovatore, canonico e maestro (... 1191-1242 ...)", in Cultura Neolatina 71, p. 23-54.
.jpg)
.jpg)
.jpg)