Darius Rumeu i Torrents (Barcelona, 18 de juliol de 1849[1] - 9 de desembre de 1905[2][3]) Fou un aristòcrata i polític català, des del 1901 baró de Viver, títol que li atorgà Alfons XIII. Fou pare de Darius Rumeu i Freixa. La família era originària de Mataró i van rebre el títol d'una possessió que tenien a Argentona amb una capella romànica.[4]
Era fill de Josep Rumeu i Vilardebò, advocat, natural de Mataró, i de Celestina Torrents i Bruguera, natural de Barcelona. Militant del Partit Liberal Fusionista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona pel districte de Mataró-Arenys de Mar a les eleccions de 1882, 1888, 1892, 1896 i 1901, fins que l'abril de 1905 deixà el seu càrrec. Fou diputat secretari el 1882-1884, vicepresident el 1894 i membre de les comissió administradora de la Llotja, de la Junta del Museu de Belles Arts de Barcelona i de la de l'Escola d'Arts i Oficis. Fou president de novembre de 1898 a abril de 1903 i en aquesta qualitat encapçalà la delegació que el 1899 aniria a Madrid a entrevistar-se amb Francisco Silvela i Raimundo Fernández Villaverde per tal d'obtenir un Concert Econòmic sobre la recaptació de tributs, la negativa dels quals va provocar el tancament de caixes.[5]
Referències
