Laferrière va néixer a Port-au-Prince però va passar la seva infància a Petit-Goâve amb la seva àvia Da, (un dels personatges que han marcat la seva obra), on la seva mare, Marie Nelson, el va enviar a l'edat de 4 anys pel temor a la possibilitat que patís represàlies per part del règim de François Duvalier, a causa de les idees polítiques del pare, Windsor Klébert Laferrière (que havia estat alcalde de Port-au-Prince, i després sotssecretari d'Indústria i Comerç), en aquell temps en l'exili polític.[4]
Quan va complir 11 anys va retornar a Port-au-Prince per a fer els seus estudis secundaris. Encara adolescent, va escriure cròniques per a la revista setmanal Le Petit Samedi Soir i per a Ràdio Haití.[4] El 1976, el seu amic periodista Gasner Raymond, de 23 anys com ell, va ser assassinat pels Tonton Macoute. Com a resultat d'aquest esdeveniment i per temor de figurar en la llista dels perseguits pel règim, va sortir precipitadament d'Haití cap a Mont-real. El 1979, va tornar per sis mesos a Port-au-Prince per trobar-se amb la seva esposa Maggie, amb qui va acabar tenint tres filles: Melissa, nascuda a Nova York, i Sara i Alejandra, que van néixer a Mont-real.
A Canadà va treballar en diverses factories fins al novembre de 1985, data en la qual va publicar la seva primera novel·la Comment faire l'amour avec un nègre sans se fatiguer, obra molt ben rebuda pels mitjans i que poc temps després, el 1989, va ser adaptada al cinema per Jacques Benoit amb el mateix títol, Com fer l'amor amb un negre sense cansar-se. La novel·la també va ser traduïda a diversos idiomes.
A partir de 1990, va viure a Miami amb la seva família continuant la seva tasca d'escriptor, però aviat va retornar a Mont-real. L'estiu de 2007, es va iniciar com a cronista de Ràdio Canadà. Després va ser editorialista per a l'emissió televisiva de Marie-France Bazzo. El novembre de 2009, va rebre el Premi Médicis per la seva nova novel·la L'énigme du retour.
Laferrière es trobava a Haití durant el terratrèmol de gener del 2010 del qual va escapar sa i estalvi i que li va permetre escriure un any després Tout bouge autour de moi.[5] Al seu retorn a Mont-real va ser nomenat «personalitat de l'any 2009», reconeixement atorgat per la premsa i la ràdio canadenques.[6]
El 12 de desembre de 2013 va ser elegit, durant el primer escrutini, membre de l'Acadèmia Francesa per a la butaca número 2, convertint-se així en el primer haitià i el primer canadenc a formar part d'aquest grup d'elit intel·lectual que s'ha denominat «els immortals» des que el Cardenal Richelieu va fundar-la el 1635.[7][8]
Reconeixements
1991 - Premi Carbet del Carib per L'odeur du cafè
1993 - Premi Edgar- Lesperance per Le goût des jeunes filles
2002 - Premi RFO del Llibre per Cette grenade dans la main du jeune nègre est-elle une arme ou un fruit?
2006 - Premi del Governador General del Canadà
2009 - Premi Médicis per L'énigme du retour
2009 - Gran Premi del llibre de Mont-real per L'énigme du retour
.png)
