Daniel Paul Schreber (Leipzig, 25 de juliol de 1842 - 14 d'abril de 1911) va ser un jutge alemany que va patir el que aleshores es va diagnosticar com dementia praecox. Ell va descriure el seu segon període de la malaltia mental (1893–1902), fent també una breu referència al seu primer període de malaltia (1884–1885) en el seu llibre Memòries de la meva malaltia nerviosa (en l'original en alemany: Denkwürdigkeiten eines Nervenkranken).[1] Aquestes Memòries van esdevenir un llibre influent en la història de la psiquiatria i de la psicoanàlisi gràcies a la interpretació que en va fer Sigmund Freud.[2]
Durant el seu segon període de malaltia va ser tractat per Paul Flechsig (de la Clínica de Leipzig) Pierson (de Lindenhof), i Guido Weber (del Royal Public Asylum, Sonnenstein).
Interpretació feta per Freud
Malgrat que Freud mai es va entrevistar amb Schreber, sí que va llegir les seves Memòries i en va teure conclusions. Freud creia que les molèsties de Schreber eren el resultat de la repressió dels seus desitjos homosexuals, la repressió també l'hauria portat a patir al·lucinacions. Per tant, Freud va concloure que podria ser necessari introduir una nova noció de diagnòstic: la de demència paranoide.
La interpretació que en va fer Freud va ser contestada per un gran nombre de teòrics, la més notable va ser la de Gilles Deleuze i Félix Guattari en el seu llibre Anti-Oedipus.
Notes
↑Schreber, Daniel Paul. Memoirs of My Nervous Illness. Nova York: New York Review of Books, 2000, 1903. ISBN 0-940322-20-X.
Thomas Dalzell: Freud's Schreber: Between Psychiatry and Psychoanalysis: London: Karmec: 2011.
Daniel Paul Schreber: Denkwürdigkeiten eines Nervenkranken. 1. edicio, editorial Mutze, Leipzig, 1903.
Sigmund Freud: Psychoanalytische Bemerkungen über einen autobiographisch beschriebenen Fall von Paranoia. Jahrbuch für psychoanalytische und psychopathologische Forschungen, Band III, 1. meitat, editorial Deuticke, Leipzig / Wien, 1911.
Sigmund Freud: Nachtrag zu dem autobiographisch beschriebenen Falle von Paranoia. Jahrbuch für psychoanalytische und psychopathologische Forschungen, Band III, 2. meitat, p. 588-590, editorial Deuticke, Leipzig / Wien, 1912.
Anke Junk: Macht und Wirkung eines Mythos - die mythenhaften Vorstellungen des Daniel Paul Schreber. Hannover, impremta Henner Junk, 2004, OCLC993236229.
Alexander van der Haven: Eine Erlöserin mit Schnurrbart : Daniel Paul Schrebers religiöse Offenbarungen. En: Von Aposteln bis Zionisten. Religiöse Kultur im Leipzig des Kaiserreichs, p. 177-184, editorial Diagonal-Verlag, Marburg, 2010.
Alexander van der Haven: The War and Transcendental Order: Critique of Violence in Benjamin, Canetti and Daniel Paul Schreber. En: Tel Aviver Jahrbuch für deutsche Geschichte, nr. 43, p. 115-144, 2015.
Erin Labbie & Michael Uebel: “We Have Never Been Schreber: Paranoia, Medieval and Modern,” in The Legitimacy of the Middle Ages: On the Unwritten History of Theory. Ed. Andrew Cole & D. Vance Smith. Durham, NC: Duke University Press, 2010. 127-58.
W.G. Niederland: 'Schreber: Father and Son', Psychoanalytic Quarterly, Vol. 28 (1959), pp. 151–169. He basically came to same conclusion as Morton Schatzman.
Graeme Martin: 'Das Brullwunder: A new content analysis of Daniel Paul Schreber's Memoirs'. A reinterpretation of Schreber's 'Bellowing Miracle', (in the Journal of Nervous and Mental Disease, Aug. 2008)
Jacques Lacan: 'The Psychoses: The Seminar of Jacques Lacan Book III, 1955-56' Routledge (ISBN 0-415-10183-2). An analysis of Schreber's Memoirs.. in the context of Freud's analysis. "..Psychosis is a special but emblematic case of language entrapment.."
'On a Question Prior to Any Possible Treatment of Psychosis', Écrits: The First Complete Edition in English, transl. by Bruce Fink, New York: W.W. Norton & Co., 2006
.jpg)
