Després de la guerra, restà a París, treballà de periodista i mantingué contacte amb els dirigents d'Estat Català. El 1926 participà en els fets de Prats de Molló.[3] El 1929 abandonà definitivament París per instal·lar-se a Barcelona on ingressà al Bloc Obrer i Camperol (BOC) el 1930. Fou el primer director de L'Hora (1930) i professor d'estadística a l'escola marxista del BOC.[4] Els seus coneixements econòmics els aplicà a la Comissió d'Estudis Econòmics del BOC. Membre actiu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, en dirigí la sots-secció internacional de la Secció d'Estudis Polítics i Socials. Analitzà el sistema econòmic vigent a l'estat espanyol, amb els elements de producció feudal, capitalista i petit-burgesa, i el paper central del capital financer.
Després de la guerra civil espanyola, fou condemnat a mort. Indultat, marxà a França on s'enrolà a la Resistència. Detingut pels nazis, fou internat a un camp prop de Stuttgart fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. De nou a França s'hi dedicà al periodisme. El 1950 marxà a Madrid on es dedicà a la importació de films i a fer traduccions, fins que es retirà a Castelldefels, on va morir. Fou pare del periodista gastronòmic Xavier Domingo.
