En una entrevista publicada al blog Kickin’ old school Jack Hues, líder i compositor del grup, va declarar que va escriure la cançó durant una època en què donava classes de guitarra a nois de secundaria. Un dia un d’ells no es va presentar i va aprofitar el temps lliure de la classe per a compondre la cançó. El seu company de grup Nick Feldman, quan la va escoltar va avisar d’immediat al manager del grup exclamant; “Jack ha escrit un hit”.[5]
A través del editors una còpia de la cançó va arribar a Quincy Jones i Michael Jackson, a qui els hi va agradar i van valorar incloure-la a l'àlbum Thriller, però després d'uns canvis en la lletra finalment es va descartar, i va suposar l'èxit més gran en la carrera del grup.[4]
Quan la cançó s'enfilava a les llistes, Wang Chung estava de gira per Amèrica com a teloners de The Cars, que donaven suport al seu àlbum Heartbeat City.[4]
Crítiques musicals
Al portal web AllMusic, Stewart Mason valora "el seu swing elegant i sense esforç destacat per la suau nostàlgia dels instruments de vent a l'estil de Glenn Miller", tot i que defineix la lletra com a "tonta".[6]
Referències
↑«Official Charts» (en anglès), 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
↑«Chart History» (en anglès), 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
↑«Dance Club Song» (en anglès), 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
↑ 4,04,14,2«Song Facts» (en anglès), 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].