El 1990 fou nomenada professora de l'Institut d'Economia de Lituània, sent-ne la seva directora el 1991. Aquell any fou nomenada Ministra de Relacions Econòmiques Internacionals de Lituània, convertint-se el 1993 Ministra d'Afers Exteriors i cap de la delegació del seu país per a formar part de l'Àrea de lliure comerç de la Unió Europea (UE) i el 1994 fou nomenada ambaixadora del seu país davant aquest organisme.
Així el 12 de juliol de 2009 fou nomenada presidenta amb un gran simbolisme, ja que era la primera dona que ocupava aquest càrrec. I després de ser reelegida el 2014, ho fou fins al 2019. La seva presidència es caracteritzà per l'adopció de mesures d'austeritat per solucionar la crisi econòmica de 2008, un major acostament a la Unió Europea, tensions diplomàtiques amb Rússia i l'adopció de l'euro.[1]
Amb posterioritat ha passat a ocupar la copresidència del grup d'alt nivell sobre responsabilitat financera internacional, transparència i integritat de les Nacions Unides (Financial Accountability, Transparency and Integrity) per assolir l'agenda 2030.[4][5]