Els dàimios (大名) eren els senyors feudals més poderosos del Japó[1] entre els segles xii i xix. El mateix títol significa literalment 'gran nom'. El terme dàimio també s'empra a vegades per referir-se als líders dels diferents clans, també anomenats «senyors de la guerra». Sovint, però no exclusivament, un shōgun o un regent s'escollia d'entre aquests senyors de la guerra.
De la mateixa manera que al sistema feudaleuropeu, els dàimios exercien un control dinàstic sobre els seus territoris o han que tenien diferent grau d'autonomia. Els senyors menys importants havien de retre vassallatge als més poderosos. La classe dels soldats samurai mostraven lleialtat als caps d'aquestes famílies.
