Va formar part dels mosqueters de la primera companyia dels anomenats mosqueters grisos (pel color del seu uniforme) o també grans mosqueters, reconstituïda en 1657. Tot i que el seu grau era oficialment de sotstinent, funcionalment feia les tasques corresponents al seu Capità Tinent, Philippe Mancini, nebot del Cardenal Mazzarino.[2] Vivia a l'actual 7è districte de París i freqüentava els salons literaris del barri parisenc del Marais, on va conèixer la seva muller, una vídua rica amb qui va tenir dos fills i de qui es va separar sis anys després del matrimoni. En 1661 va tenir com a missió arrestar en Nicolas Fouquet, a qui va haver d'acompanyar a presons successives i de qui s'havia d'ocupar personalment tot el dia, durant tres anys.[3] Deu anys més tard faria la mateixa feina amb Antonin Nompar de Caumont, el capità de la guàrdia reial.[4] El 1666 va ser nomenat Capitaine des petits chiens du Roi courant le chevreuil i va anar a viure al palau de Versalles. I el 1667 va passar a ser nomenat governador de Lilla, tot i que molt impopular.[5] Va participar en la guerra francoholandesa d'ençà que el rei Lluís XIV de França la va començar, el 1672, fins a la seva mort l'any següent.
