Càntabre

Límits de la fonètica del muntanyès
Tipus	parlar de transició
Ús
Autòcton de	Cantàbria
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals asturlleonès
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
Glottolog	cant1245

El càntabre o muntanyès (cántabru en asturlleonès) és una variant de transició entre l'asturlleonès^[1] i el castellà emprada a l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. És característic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantàbria, i d'aquí el seu nom.

El càntabre és una variant de l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com algunes de la província de Lleó. No té regulació ni cap grau de reconeixement en el seu domini lingüístic.^[2]

El càntabre té dues subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues està entre els rius Saja i Pas.^{[cal citació]} El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.^{[cal citació]}