![]()
|
| Organització social:
|
|
|
| Magistratures ordinàries
|
|
|
| Magistratures extraordinàries
|
|
|
| Càrrecs i honors
|
|
|
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrera [política] de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Durant la República, l'organització i el desenvolupament de la carrera política depenia més aviat de la classe social de la que es provenia, però amb l'Imperi es va regular l'exercici de determinades funcions públiques, i es van establir requisits i temporalitzacions que servien per preparar el jovent per les tasques administratives i per estructurar l'ascens social.
El cursus honorum establia l'ordre i la jerarquia per les que s'havien de regir les magistratures romanes i la forma d'obtenir-les. L'any 180 aC es va aprovar la lex Villia Annalis que regulava l'ordre de les magistratures i l'edat mínima per a exercir cada càrrec. Cap al final de la República, Sul·la, l'any 81 aC, va fixar el model, i s'havia de fer prèviament el servei militar i seguidament exercir els càrrecs de qüestor, pretor, cònsol i censor.
El cursus honorum senatorial exigia una fase preparatòria que tenia diverses especialitats, el vigintivirat, i després es podien exercir fins a sis magistratures ordinàries, qüestor, edil, tribú, pretor, cònsol i censor. Hi havia una magistratura extraordinària, el càrrec de dictador, que en temps de la República s'exercia per decisió del senat en cas de perill extern o intern, i només durava sis mesos.
Durant la República, per arribar a cònsol calia haver passat les altres magistratures a una edat determinada mínima i amb un temps entre magistratures també determinat. Després de ser cònsol s'arribava a senador vitalici. Després de servir a l'exèrcit deu anys, es passava per qüestor (mínim 30 anys), edil (mínim 37 anys), tribú (mínim 37 anys), pretor (mínim 40 anys) i finalment es podia arribar a cònsol amb un mínim de 43 anys o a censor.
A l'Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol als 32 anys, prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.
Des d'August, el cursus honorum era més aviat una successió de càrrecs funcionarials, ja que el poder polític i militar corresponia només a l'emperador, que podia fer i desfer a voluntat i nomenar pels càrrecs a les persones que li semblés convenient. Es va determinar també l'obligació de servir a l'exèrcit. August també va establir un cursus honorum especial per als equites, que normalment feien carrera a l'exèrcit i després ocupaven llocs a l'administració de l'Imperi.[1][2]
Principals magistratures de la República de Roma[1]
Principals magistratures de l'Imperi de Roma[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Speake, Graham (ed.). Diccionario Akal de Historia del mundo antiguo. Tres Cantos: Akal, 1999, p. 109-110. ISBN 9788446010333.
- ↑ Abbott, F. F. A history and description of Roman political institutions. Nova York: Biblo and Tannen, 1961, p. 39-41.
