Curos de Palékastro

Infotaula d'obra artísticaCuros de Palékastro

Vista frontal del curos Modifica el valor a Wikidata
Tipustroballa arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Creador(anònim) Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentPalékastro Modifica el valor a Wikidata
Materialvori
criselefantí Modifica el valor a Wikidata
Mida50 (alçària) cm
Col·leccióMuseu Arqueològic de Sitia (Sitia) Modifica el valor a Wikidata

El curos de Palékastro (en grec Κούρος του Παλαικάστρου, Kouros tou Palekastrou) és una estàtua criselefantina del període minoic tardà que es descobrí entre 1987 i 1990 en l'excavació arqueològica de Rusólakos, prop de Palékastro, a l'extrem est de l'illa grega de Creta. Es conserva en el Museu Arqueològic de Sitia.

Descripció

El curos de Palékastro no s'ha conservat íntegrament: hi ha parts del tronc i de la cara de la estatueta que s'han perdut. Es va trencar en diverses peces que es trobaren a l'«edifici 5» del jaciment arqueològic de Rusólakos i als voltants. L'estatueta es va crear incorporant petites peces d'or, d'ivori d'hipopòtam i fusta, amb color blau egipci. El cap és de serpentinita i els ulls de quars. A causa dels valuosos materials amb què és fet, la mà d'obra i la postura de la figura, es creu que el curos de Palékastro és una estatueta d'alguna deïtat. La figura fa 54 cm d'alt i té una amplària de 18,5 cm. Té, també, visibles marques de cremades. Deu ser del s. XV ae, de l'edat del bronze i del període minoic tardà.[1][2][3][4][5][6]

Jaciment on es va trobar
Part superior del curos

Les cames de la figura es trobaren enfront d'una paret de l'habitació 2 de l'edifici 5, que s'interpreta com un santuari i on aparegueren una àmfora i dues copes. Les altres parts de l'estatueta, com el tors, el cap, els ulls, la meitat davantera dels peus i les restes de la base eren a l'entrada a la sala 1 del mateix edifici, una platea oberta situada al nord-oest de l'edifici 1.

Les primeres parts del curos es trobaren el 28 d'abril de 1987 a la platea, incloent el tors i un braç. Les cames aparegueren el 1990 en l'anomenat santuari. Les campanyes d'excavació, les dirigiren els arqueòlegs Hugh Sackett i Alexander MacGillivray, que investigaren el lloc des de 1986 fins a 2003, quan començaren noves excavacions en un altre punt del jaciment.[7][4]

Referències

  1. MacGillivray, Alexander y Sacket, Hugh (2010): "Palaikastro", en Cline, Eric H. (ed.): The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean. Oxford University Press.
  2. MacGillivray, Alexander y Sacket, Hugh (1992): "Palaikastro", en Myers, Wilson; Myers, Eleanor Emlen; Cadogan, Gerald; Gifford, John A. (eds.): The Aerial Atlas of Ancient Crete. University of California Press, Berkeley.
  3. Moak, Mark (2000): "The Palaikastro Kouros", en British School at Athens Studies, 6.
  4. 4,0 4,1 «J. A. MacGillivray, J. M. Driessen, L. H. Sackett (edd.): The Palaikastro Kouros. A Minoan Chryselephantine Statuette and its Aegean Bronze Age Context. Pp. 195, ills, pls. London: The British School at Athens, 2000. Cased, £35. ISBN 0-904887-35-9.». Cambridge. [Consulta: 22 setembre 2018].
  5. «The Palaikastro Kouros». Odysseus. [Consulta: 22 setembre 2018].
  6. «The ROM ‘Minoan' Goddess: The Minoan Relations». ROM. [Consulta: 16 agost 2018].
  7. MacGillivray, Alexander; Driessen, Jan y Sacket, Hugh (2000): "The Palaikastro Kouros: A Minoan Chryselephantine Statuette and Its Aegean Bronze Age Context", en British School at Athens Studies. Band 6.