Un malalt de lepra es va acostar a Jesús i li va dir: «Si ho vols, pots guarir-me». Jesús contestà: «Ho vull» i el va tocar, fent que la malaltia desaparegués. Després va aconsellar al leprós no explicar el fet a ningú, només calia anar a veure els sacerdots i fer l'ofrena corresponent. Ell, però, va escampar la notícia fent augmentar la fama de Jesús.
Interpretació
La lepra era una malaltia que estigmatitzava molt els qui la patien, ja que havien d'apartar-se de la gent per no contagiar. Aquesta mesura profilàctica estava recollida a l'Antic Testament al llibre del Levític 13, un fet que situava la malaltia en un context de càstig diví,[1] per la qual cosa el missatge de Jesús en guarir-la és assegurar la bondat de Déu alhora que el seu poder i la compassió pels qui pateixen. La curació de deu leprosos que ocorre més endavant (narrada a l'evangeli segons Lluc) reafirma aquest miracle.
Un detall rellevant és que el leprós apel·la a la voluntat de Jesús: només volent-ho ja pot curar-lo. I Jesús accepta la petició, afirmant explícitament que vol ajudar el creient. Com en altres casos de curacions, no apareix explicat a l'evangeli de Joan. Jesús demana discreció, fet insòlit després d'un miracle, i el commina a visitar els sacerdots (encarregats oficials de testificar guariments), ja que per a ell la millor prova són els fets i no solament les històries que es puguin explicar sobre el seu ministeri.
