Cultura del riu Dismal

La cultura del riu Dismal es refereix a un conjunt d'atributs culturals vistos per primera vegada a la zona del riu Dismal a Nebraska en la dècada de 1930 pels arqueòlegs William Duncan Strong, Waldo Rudolph Wedel i A. T. Hill. També coneguda com a aspecte riu Dismal i complex riu Dismal, fou datat entre el 1650 i el 1750, és diferent de les altres tradicions prehistòriques de les planures occidentals, com les de les planures centrals i silvícola.[1][2][3][4]

Planures occidentals

S'ha trobat jaciments de la cultura del riu Dismal a Nebraska, Kansas, Colorado i Dakota del Sud.[3] S'ha trobat 18 jaciments als comtats de Hayes, Hooker, Cherry, Thomas i Lincoln a les Sand Hills de Nebraska.[5]

Entre els jaciments destacats hi ha:

Altres cultures del de les planes occidentals inclouen la Fase Apishapa, la Fase Purgatoire i el complex Alt Purgatoire.[7]

Apatxe

Distribució dels atapascans, inclosos els apatxes i navahos, després que emigressin al sud de les planes

Els apatxes evolucionaren a partir dels atapascans que van emigrar a Amèrica del Nord a través de l'actual Alaska i el nord-oest del Canadà. Hi ha dues teories sobre com els avantpassats dels apatxes van emigrar a les Planes i al sud-oest dels Estats Units. És possible que haguessin viatjat a través de les muntanyes, romanent en un clima al que estaven acostumats, o podien haver migrat al llarg de les planes.[6] Llurs descendents, els navahos i apatxes, parlen llengües atapascanes meridionals.[2]

Les bandes apatxes als que generalment s'atribueix la cultura del riu Dismal són els apatxes Paloma i Quartelejo (o Cuartelejo). S'ha trobat també terrissa dels jicarilles en alguns dels llocs complexos riu Dismal.[8]

Alguns d'ells s'uniren als kiowes a les Black Hills de Dakota del Sud. A causa de la pressió dels comanxes a l'oest i dels pawnees i francesos a l'est, els pobles que restaven de la cultura de riu Dismal emigraren al sud on actualment s'hi troben els lipans i jicarilles.[8]

No s'han trobat llocs fins a la data del període en què els atapascans meridionals eren nòmades, començant al voltant de 1500.[8]

Arquitectura

Les viles del riu Dismal generalment tenien 15-20 estructures i estaven situades prop dels rierols.[3] Construïen cases rodones amb forma de hogans lleugerament sota terra o a nivell de terra d'uns 7,6 metres de diàmetre.[6] Les estructures eren suportades per pals de fusta i cobertes amb cuir o altres materials.[2] Al centre hi havia la llar. També s'hi havia trobat pous per coure en forma de campana que de vegades contenien restes d'enterrament humà.[3]

Cultura

La gent de la cultura del riu Dismal caçava, principalment bisó,[2] usant osques laterals petites, puntes lítiques triangulars o sense osca de pedra.[3]

Complementaven la seva dieta amb blat de moro i carbassa i recollien núcules i baies. Les pedres i els ossos van ser utilitzats per fer a eines, i van fer ceràmica, anomenada ceràmica de riu Dismal, que clarament era gris-negre.[2] Gran part de la terrisseria eren bols plans, però també hi van fer olles o flascons, que van ser estampades amb dissenys simples i tenia els llavis puntuats o incidits.[8]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. pp. 234. ISBN 1-55566-193-9.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 The Dismal River Culture. Arxivat 2016-03-15 a Wayback Machine.. Nebraska Studies. Retrieved November 26, 2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. 212. ISBN 0-8153-0725-X.
  4. ↑ Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. pp. 213, 768. ISBN 0-8153-0725-X.
  5. ↑ Koch, Amy. (1999).Sand Hills Archaeology Nebraska History. Joint effort by the State Historic Preservation Office and the Archeology Division of the Nebraska State Historical Society. p.13. Retrieved November 26, 2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. pp. 236. ISBN 1-55566-193-9.
  7. ↑ Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. xlix. ISBN 0-8153-0725-X.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. 213. ISBN 0-8153-0725-X.