Cubell

No s'ha de confondre amb galleda, poal o ferrada..
Dona amb un cubell al cap, a un mercat de Gàmbia.
Rentat al safareig, a un quibuts l'any 1930.

Un cubell és un recipient obert, normalment troncocònic i més ample que alt, que pot incloure nanses. En general és d'acer galvanitzat, antigament de fusta, d'altres metalls (com zenc, coure o bronze) o avui dia de plàstic.[1][2] En la fabricació del vi, el cubell és el clot petit, al costat del cup on passa el vi separat de la brisa.[3] Etimològicament, és el diminutiu de cup, del llatí cupa (bota).[4]

Amb l'arribada de l'aigua corrent, els banys i els electrodomèstics, el seu ús va minvar. La paraula va obtindre una segona vida per designar «cubells de porta a porta» amb tapa per la recollida d'escombraries.[5]

El cubell tradicional -més sovint de plàstica- queda un estri de la llar en els països en desenvolupament, on continua sent utilitzat amb moltes finalitats diferents, principalment a l'entorn de la cuina o per rentar la roba. Pot servir com contenidor per recollir i netejar els aliments. També es pot fer servir per portar la roba bruta a rentar, des de la llar fins al safareig públic, i un cop neta per portar-la de tornada cap a la llar perquè s'eixugui.

Avui dia el lloc on se'n fabriquen més principalment és el sud-est d'Àsia.[cal citació]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Cubell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «Cubell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Cubell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cup. 3. cubell». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 263. ISBN 9788441225169. 
  5. ↑ Vegeu per exemple: «Els cubells del Porta a Porta». Ajuntament de Vilablareix.[Enllaç no actiu]«Sol·licitud de cubell d'escombraries per al servei de recollida porta a porta». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.[Enllaç no actiu]