Es distribueix des de les muntanyes de Costa Rica, cap a l'est de forma disjunta per Panamà, i fins al sud, al llarg de la serralada dels Andes del nord-oest i oest de Colòmbia i l'oest d'Equador.[3]
Aquesta espècie és considerada bastant comuna en el seu hàbitat natural: el cobricel arbori i les vores de les selves humides tropicals de muntanya, principalment entre els 700 i 1600 m d'altitud.[4]
Comportament
El cuaespinós cara-roig col·loca al voltant del seu niu herbes, fulles i altres matèries vegetals que deixa soltes i penjant, trencant d'aquesta manera la silueta del niu, com a camuflatge per protegir el niu dels depredadors.[5]
El nom genèric femení «Cranioleuca» es compon de les paraules del grec «κρανιον kranion»: crani, cap, i «λευκος leukos»: blanc, en referència a la corona blanca de l'espècie tipus: Cranioleuca albiceps; i el nom de l'espècie «erythrops», es compon de les paraules del grec «ερυθρος eruthros»: vermell, i «ωψ ōps, ωπος ōpos»: face; en referència a la fase vermellosa de l'espècie.[6][7]
Taxonomia
Les dades filogenètiques més recents indiquen que la present espècie està agermanada a un grup que inclou Cranioleuca antisiensis (amb C. baroni) i C. curtata, amb plomatge similar i amb distribució en muntanyes baixes. La identitat subespecífica de les aus de l'est de Panamà és incerta i se les assigna a la subespècie griseigularis. Els espècimens del sud de Colòmbia poden ser intermediaris entre aquesta última i la nominal.[3]
Subespècies
Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i Clements Checklist/eBird v.2019 es reconeixen tres subespècies, amb la seva corresponent distribució geogràfica:[3]
Cranioleuca erythrops rufigenis (1868) – muntanyes de Costa Rica i oest de Panamà.
Cranioleuca erythrops erythrops (P.L. Sclater, 1860) – Andes de l'oest d'Equador (cap al sud fins al nord-oest de Azuay, també a la costanera Serralada de Mache al sud-oest de Manabí i oest de Guayas).
↑; Tudor; RidgelyField guide to the songbirds of South America: the passerines (en anglès). 1a.. Austin: University of Texas Press, 2009 (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Cranioleuca erythrops, p. 282, lámina 6(5)»
↑Jobling, J.A. (2018). CranioleucaKey to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consulta: 23 de octubre de 2019.
↑Jobling, J.A. (2018) erythropsKey to Scientific Names in Ornithology (en inglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consulta: 23 de noviembre de 2019.