PROFILPELAJAR.COM

El que segueix és una cronologia de la mecànica clàssica.

Història antiga

Segle IV aC - Aristòtil funda el sistema de la física aristotèlica
260 aC - Arquimedes treballa matemàticament sobre el principi de la palanca i descobreix el principi de la flotabilitat
60 dC - Hero d'Alexandria escriu Mètrica, Mecànica, i Pneumàtica
1000-1030 - Abū Rayhān al-Bīrūnī introdueix el mètode científic experimental en l'estàtica i dinàmica, i les unificà dins la ciència de la mecànica; també combinà els camps de la hidroestàtica amb la dinàmica per crear el camp de la hidrodinàmica, els quals ajudà a matematitzar;^[1] i s'adonà que l'acceleració està connectada amb el moviment no uniforme^[2]
1000-1030 - Alhazen^[3]^[4] i Avicenna^[5]^[6] desenvolupen els conceptes d'inèrcia i moment
1100-1138 - Avempace desenvolupa el concepte de força de reacció^[7]
1100-1165 - Hibat Allah Abu'l-Barakat al-Baghdaadi descobrí que la força és proporcional a l'acceleració més que no pas a la velocitat, una llei fonamental en la mecànica clàssica^[8]
1121 - Al-Khazini publicà El Llibre de la Balança del Saber, on desenvolupa els conceptes d'energia potencial gravitacional i gravetat acció a distància gravitacional^[9]
1340-1358 - Jean Buridan desenvolupa la teoria de l'ímpetu
1490 - Leonardo da Vinci descriu l'acció capil·lar
1500-1528 - Al-Birjandi desenvolupa la teoria de l'"inèrcia circular" per tal d'explicar la rotació de la Terra^[10]
1581 - Galileo Galilei dona notícia de la propietat del pèndol per mesurar el temps
1589 - Galileo Galilei fa servir boles rodant sobre plans inclinats per mostrar que pesos diferents cauen amb la mateixa acceleració.
1638 - Galileo Galilei publica Diàlegs Sobre Dues Noves Ciències
1658 - Christian Huygens descobreix experimentalment que dues boles dins un cicloide invertit arriben al punt més baix al mateix temps i per tant descobreix que la cicloide és tautòcrona
1668 - John Wallis suggereix la llei de conservació del moment
1676-1689 - Gottfried Leibniz desenvolupa el concepte de vis viva, una teoria limitada de la conservació de l'energia

Mecànica de Newton

1687 - Isaac Newton publica Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, on formula les lleis de Newton del moviment i la llei de Newton de la gravetat universal
1690 - James Bernoulli mostra que la cicloide és la solució del problema del tautòcrona
1691 - Johann Bernoulli mostra com es forma la catenària
1691 - James Bernoulli mostra que la corba catenària té el menor centre de gravetat de qualsevol cadena entre dos punts.
1696 - Johann Bernoulli mostra que la cicloide soluciona el problema de la braquistòcrona
1714 - Brook Taylor deriva la freqüència fonamental d'una corda que vibra resolent una equació diferencial.
1733 - Daniel Bernoulli deriva la freqüència fonamental i harmònics d'una cadena resolent una equació fonamental
1734 - Daniel Bernoulli resol l'equació diferencial per les vibracions d'una barra elàstica
1738 - Daniel Bernoulli examina el flux d'un fluiden hidrodinàmica
1739 - Leonhard Euler resol l'equació diferencial per les oscil·lacions harmòniques i dona notícia del fenomen de la ressonància
1742 - Colin Maclaurin descobreix els esferoides autogravitants en rotació uniforme
1743 - Jean le Rond d'Alembert publica "Traite de Dynamique", on hi ha el concepte de forces generalitzades per sisteme accelerants
1747 - Pierre Louis Maupertuis aplia els principis de mínims a la mecànica
1759 - Leonhard Euler resol l'equació diferencial parcial per la vibració en un tambor rectangular
1764 - Leonhard Euler examina l'equació diferencial parcial per la vibració en un tambor circular i troba una de les solucions per a la Funció de Bessel
1776 - John Smeaton publica experiments sobre energia, treball mecànic moment i energia cinètica
1788 - Joseph Louis Lagrange presenta a Mécanique analytique les equacions de moviment de Lagrange
1789 - Antoine Lavoisier estableix la llei de la conservació de la massa
1813 - Peter Ewart dona suport a la idea de la conservació de l'energia al seu escrit On the measure of moving force
1821 - William Hamilton comença les seves anàlisis de la funció característica de Hamilton
1834 - Carl Jacobi descobreix els seus el·lipsoides que roten uniformement
1834 - John Russell observa les onades a Edimburg i estudia la dependència de les velocitats de les onades sobre l'amplitud i fondària de l'aigua
1835 - William Hamilton estableix la Mecànica de Hamilton
1835 - Gaspard Coriolis examina teòricament les rodes d'aigua i dedueix l'Efecte Coriolis.
1841 - Julius Robert von Mayer, un científic afeccionat, escriu sobre la conservació de l'energia però el rebutgen per no ser acadèmic.
1842 - Christian Doppler proposa l'Efecte Doppler
1847 - Hermann von Helmholtz formalitza la llei de conservació de l'energia
1851 - Léon Foucault mostra la rotació de la Terra amb un gran pèndol (Pèndol de Foucault)
1902 - James Jeans troba l'escala llarga requerida per tal que les pertorbacions gravitacionals creixin en un medi quasi homogeni

Referències

↑ Mariam Rozhanskaya and I. S. Levinova (1996), "Statics", in Roshdi Rashed, ed., Encyclopedia of the History of Arabic Science, Vol. 2, p. 614-642 [642], Routledge, Londres i Nova York:

«

"Nombrosos mètodes d'experiments afinats es van desenvolupar per determinar el pes específic, en els quals estaven basats en particular, sobre la teoria de les balances i el pesatge. Els treballs d'al-Biruni i al-Khazini són el començament de l'aplicació de mètodes experimentals en la ciència medieval

»

↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.:

« "Un text important d'al-Biruni és Ombres (cap a 1021) on usa tres coordenades rectangulars per definir un punt en les tres dimensions i anticipa idees per a les coordenades polars. »
↑ Abdus Salam (1984), "Islam and Science". In C. H. Lai (1987), Ideals and Realities: Selected Essays of Abdus Salam, 2nd ed., World Scientific, Singapore, p. 179-213.
↑ Seyyed Hossein Nasr, "The achievements of Ibn Sina in the field of science and his contributions to its philosophy", Islam & Science, December 2003.
↑ Fernando Espinoza (2005). "An analysis of the historical development of ideas about motion and its implications for teaching", Physics Education 40 (2), p. 141.
↑ Seyyed Hossein Nasr, "Islamic Conception Of Intellectual Life", in Philip P. Wiener (ed.), Dictionary of the History of Ideas, Vol. 2, p. 65, Charles Scribner's Sons, New York, 1973-1974.
↑ Shlomo Pines (1964), "La dynamique d'Ibn Bajja", in Mélanges Alexandre Koyré, I, 442-468 [462, 468], Paris.
(cf. Abel B. Franco (October 2003). "Avempace, Projectile Motion, and Impetus Theory", Journal of the History of Ideas 64 (4), p. 521-546 [543]: "Pines has also seen Avempace's idea of fatigue as a precursor to the Leibnizian idea of force which, according to him, underlies Newton's third law of motion and the concept of the "reaction" of forces.")
↑ Pines, Shlomo. «Abu'l-Barakāt al-Baghdādī, Hibat Allah». A: Dictionary of Scientific Biography. 1. Nova York: Charles Scribner's Sons, 1970, p. 26–28. ISBN 0684101149. :
(cf. Abel B. Franco (October 2003). "Avempace, Projectile Motion, and Impetus Theory", Journal of the History of Ideas 64 (4), p. 521-546 [528]: Hibat Allah Abu'l-Barakat al-Bagdadi (c.1080- after 1164/65) extrapolated the theory for the case of falling bodies in an original way in his Kitab al-Mu'tabar (The Book of that Which is Established through Personal Reflection). [...] This idea is, according to Pines, "the oldest negation of Aristotle's fundamental dynamic law [namely, that a constant force produces a uniform motion]," and is thus an "anticipation in a vague fashion of the fundamental law of classical mechanics [namely, that a force applied continuously produces acceleration].")
↑ Mariam Rozhanskaya and I. S. Levinova (1996), "Statics", in Roshdi Rashed, ed., Encyclopedia of the History of Arabic Science, Vol. 2, p. 614-642 [621], Routledge, Londres i Nova York
↑ F. Jamil Ragep (2001), "Tusi and Copernicus: The Earth's Motion in Context", Science in Context 14 (1-2), p. 145–163. Cambridge University Press.