La crioglobulinèmia és una afecció mèdica en la qual la sang conté grans quantitats d'anticossos patològics sensibles al fred anomenats crioglobulines: proteïnes (principalment les mateixes immunoglobulines) que es tornen insolubles a temperatures reduïdes.[1] Això s'ha de contrastar amb les aglutinines fredes, que provoquen l'aglutinació dels glòbuls vermells.
Les crioglobulines solen precipitar (agrupar-se) a temperatures inferiors a la temperatura corporal normal (37 graus centígrads) i es tornaran a dissoldre si s'escalfa la sang. El grup precipitat pot bloquejar els vasos sanguinis i fer que els dits dels peus i de les mans es tornin gangrenosos. Si bé aquesta malaltia es coneix comunament com a crioglobulinèmia a la literatura mèdica, s'anomena millor malaltia crioglobulinèmica per dos motius: 1) la crioglobulinèmia també s'utilitza per indicar la circulació de (normalment nivells baixos de) crioglobulines en absència de símptomes o malaltia i 2) els individus sans poden desenvolupar crioglobulinèmia asimptomàtica transitòria després de determinades infeccions.[2]
En contrast amb aquests casos benignes de crioglobulines circulants, la malaltia crioglobulinèmica implica els signes i símptomes de la precipitació de crioglobulines i s'associa habitualment amb diverses malalties premalignes, infeccioses o autoimmunitàries que són la causa subjacent de la producció de crioglobulines.[2][3]
Referències
- ↑ "Cryoglobulinemia" en el Diccionari mèdic de Dorland
- ↑ 2,0 2,1 «Cryoglobulinemic disease». Oncology (Williston Park, N.Y.), 27, 11, 2013, pàg. 1098–1105, 1110–6. PMID: 24575538.
- ↑ «Cold hard facts of cryoglobulinemia: updates on clinical features and treatment advances». Rheumatic Disease Clinics of North America, 41, 1, 2015, pàg. 93–108, viii–ix. DOI: 10.1016/j.rdc.2014.09.008. PMID: 25399942.
