Una creu de Terme és una creu monumental elaborada habitualment en pedra i que s'ubicava a l'entrada de poblacions o dels camins que hi conduïen. Malgrat n'hi ha de diverses tipologies, totes responen a unes característiques bàsiques: basament esglaonat, fust i coronament amb una creu. Tradicionalment s'han considerat com a elements que servirien per delimitar el terme d'una població, si bé és una afirmació una mica discutida. Pot ser que també es tractin d'elements senyalitzadors d'una jurisdicció religiosa o una propietat privada. El monument està realitzat en pedra sorrenca d'extracció local, compost per una plataforma esglaonada, en aquest cas de quatre graons, que es recolzen en la base de la creu, de secció octogonal i esculpida d'una sola peça, igual que el fust. Al capdamunt, corona l'estructura una creu de forja.
Orígens
Desconeixem quins són els orígens exactes de la creu. Una de les primeres referències a la creu la trobem en la Crònica sobre l'enfrontament entre el comte d'Urgell, Jaume II el Dissortat, i el monarca, Ferran d'Antequera, als voltants de la ciutat de Balaguer. El text narra com Guerau Alamany, Governador de Catalunya, va anar de visita a Balaguer el diumenge 16 de juliol de 1413, acampant la “gent d'armes” que l'acompanyava en el “pla de la Ràpita pres de una creu qui es al entrant de la Orta”.[1] Finalment una darrera referència ens situa en el marc d'una visita reial a Balaguer el 1626. Després de tancar unes corts gens fructuoses a Barcelona, Felip IV emprèn el viatge de retorn acompanyat de l'infant Carles, futur Carles II, i el comte-duc d'Olivares. En assabentar-se que passaria per Balaguer, els paers de la ciutat surten a rebre al monarca, enfilen l'actual carrer Urgell amunt i arriben fins a la séquia de la Ràpita, encara visible actualment just a sota de l'edifici de mobles Claverol. Donat el retràs de la comitiva reial, decideixen avançar-se una mica més fins a la creu de terme de la Ràpita. Ens trobem per tant davant d'una creu possiblement del segle XIV-XV que amb possibilitat estava substituint-ne una de més antiga. Normalment les creus de ferro que coronen els fusts de pedra són elements afegits amb posterioritat, donada la pèrdua de la creu originària de pedra que encapçalaria el monument per ruptura o caiguda. No obstant, també es documenten creus que des d'un principi la creu superior es realitza en ferro, si bé son minoria.
Més enllà de la pèrdua del possible coronament de la creu original, durant la Guerra Civil espanyola el monument fou malmès i sofrí greus danys estructurals. Es perdé el coronament original i s'escapçà una mica més la creu. Passat l'escenari bèl·lic, el senyor del castell de la Ràpita, Sr. Baltasar de Casanova i de Ferrer, efectuà reparacions en la base del monument amb ciment Portland per estabilitzar els graons i part del talús. Afegí també la creu de forja que s'apreciava en l'actualitat. La creu fou desmuntada l'any 2005 i actualment està en procés de ser restituïda.[2]
↑Costa Serret, Gerard. La Ràpita: Dels orígens al segle xx. Primera edició (en català i llatí). Lleida: Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, 2015, p. 164-165. ISBN 978-84-608-4721-2
