La creu de terme d'Horta es troba al barri d'Horta de Barcelona (districte d'Horta-Guinardó). Va ser construïda el 1952 per l'arquitecte Adolf Florensa, en substitució d'una anterior destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. Altres fonts apunten que el seu autor va ser Joan Fontbernat.[1] Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/2726.[2]
Història i descripció
Horta va ser un municipi independent fins al 1904, data en què va ser agregat a Barcelona. La creu de terme que se situava a la seva entrada va haver de ser confeccionada en diverses ocasions. La primera creu de terme era de ferro i estava situada a la part alta del carrer d'Horta, prop de l'entrada de can Marcet. Va ser destruïda en la Bullanga de 1835. Va ser substituïda per una de nova, que també va ser destruïda al començament de la Guerra Civil espanyola, el juliol de 1936.[3] El 1952 es va instal·lar l'actual creu al carrer de Campoamor, obra de l'arquitecte municipal Adolf Florensa. Va ser inaugurada el 21 de setembre d'aquest any pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb l'assistència del tinent d'alcalde Manuel Jaumar de Bofarull, el governador militar, el general Galvís, i el coronel Antonio Salgado en representació del governador civil. L'obertura de l'avinguda de l'Estatut de Catalunya, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992, va obligar a desplaçar la creu uns metres. El 1999 va ser objecte d'un acte vandàlic, però poc després va ser restaurada.
D'inspiració medieval, la creu es troba sobre una graderia vuitavada de tres esglaons, sobre la qual se situa una base prismàtica igualment octogonal, amb un plint i el fust de la columna també octogonals. El capitell conté un tambor amb quatre personatges separats per escuts heràldics i fulles d'acant: es tracta d'un bisbe, un rei —possiblement Pere IV d'Aragó, pel punyal que porta—, un falconer i sant Andreu, recognoscible per l'atribut del seu martiri, una creu en aspa. Finalment es troba la creu, que és llatina i flordelisada, decorada també amb fulles d'acant, i amb la representació de Crist crucificat en un costat i de la Mare de Déu en l'altre.[5]
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
