Segons Virgili, durant la destrucció de Troia, Enees va carregar-se el seu pare Anquises al coll i va agafar de la mà el seu fill Ascani, Creüsa els seguia a pocs passos. Pel trajecte d'escapada Creüsa és capturada per Afrodita o Cibeles (segons les versions) i mor enmig dels aldarulls que ocorren a Troia.
Quan el seu espòs Enees aconsegueix sortir de la ciutat s'adona que Creüsa no els segueix, aleshores torna a buscar-la. L'esperit de la bella princesa s'apareix a Enees i li prediu els seus viatges per cercar una nova pàtria, on els seus descendents es farien amos del món conegut (en referència a l'Imperi Romà). Les tradicions més antigues anomenen Eurídice en lloc de Creüsa l'esposa d'Eneas.[1]
Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 56 (El Cangur / Diccionaris). ISBN 84-297-4146-1.