Corts de València (1292)

Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.[1]

Foren convocades les localitats de València, Borriana, Morvedre, Gandia, Ademús, Dénia, Llíria, Xàtiva, Castellfabib, Alpont, Vila-real i Alzira; del braç eclesiàstic sols apareixen indicats tres representants dels ordes militars (mestres de Montesa, Hospital i Calatrava); i del braç militar foren convocats 40 nobles (18 d'origen català o sicilià, i 22 d'origen aragonès).[2][3]

El 20 de gener de 1292 Jaume II jurà els furs i els privilegis de la ciutat i regne de València,[4][5] a petició dels representants de les viles reials, salvant la potestat de la noblesa a acollir-se al dret aragonès; i a continuació foren els representants reials els que juraren el rei, a excepció de les viles amb fur de Saragossa (Borriana i Vila-real) i les d'influència aragonesa (Ademús, Alpont i Castellfabib). Dos dies més tard les viles reials concediren al rei un auxili per a armar galeres en defensa de la Corona, que suposà un pagament de 102.500 sous.[6]

En aquesta assemblea com en les anteriors Corts valencianes, predominava el mecanisme de control del monarca per part de l'estament reial, i els altres estaments tenien una participació menor i, en el cas de la noblesa, centrada en la seva oposició a la territorialitat dels furs.[6]

Referències i notes

Bibliografia