En les Corts Generals, l'única cerimònia que es feia conjunta, amb l'assistència de tots els diputats dels diferents estats de la Corona d'Aragó, era el soli d'obertura[1]. Els diputats aragonesos i valencians s'asseien alternats a la dreta del tron, mentre que catalans i mallorquins ho feien alternats a l'esquerra del tron on s'asseia el rei.
El protonotari reial llegia la proposició reial, que era un discurs en el qual el rei feia balanç de la situació del la monarquia i dels esdeveniments destacats que havien succeït des de les anteriors Corts, i es concloïa amb la raó de la convocatòria, que solia ser demanar diners o soldats. Aquest discurs era sempre en català.[2] Després del discurs del rei, s'aixecaven l'arquebisbe de Saragossa, i també l'arquebisbe de Tarragona, que es col·locava a la seva dreta, i l'arquebisbe de València, que es col·locava a la seva esquerra, com a presidents dels seus respectius braços eclesiàstics, però només responia l'arquebisbe de Saragossa, en principi en aragonès però més endavant sovint en castellà.[2] Només en el cas que fossin les primeres Corts d'un regnat es procedia a la jura del rei de les lleis i furs, i el dels diputats el de fidelitat al rei.
Després d'això s'iniciaven els treballs de Corts per a deliberar per separat i a part –és a dir, per territoris i aquests pels seus corresponents braços (quatre a Aragó, i tres a Catalunya i València). Fins i tot es podien concloure les Corts particulars traslladant-se al territori del seu regne.
Llistat de Corts Generals de la Corona d'Aragó
Les Corts Generals de la Corona d'Aragó van ser convocades un total de 16 vegades entre els anys 1289 i 1585.[3]
Convocades per la reina Maria per a tractar de la llibertat del rei, que havia estat capturat pels genovesos. El 1435 es van convertir en corts particulars i es traslladaren a Alcanyís, Tortosa i Morella.
