La correspondència AdS/CFT també proporciona una potent eina per a estudiar teories quàntiques de camp (TQC) fortament acoblades.[3] Molta de la utilitat de la dualitat prové del fet que és una dualitat forta-feble: quan els camps de la TQCD són fortament interactuants, els de la teoria gravitacional interaccionen feblement i per tant són més tractables matemàticament. Aquest fet s'ha utilitzat per a estudiar molts aspectes en física de la matèria QCD i en física de la matèria condensada traduint problemes en aquests dos camps a problemes matemàticament més tractables dins la teoria de cordes.
La correspondència AdS/CFT fou proposada per primer cop per Juan Maldacena el 1997. Aspectes importants de la correspondència van ser elaborats per Steven Gubser, Igor Klebanov, i Alexander Markovich Polyakov i per Edward Witten. El 2010, l'article original de Maldacena va rebre més de 7000 citacions, tot esdevenint l'article més citat en la història de la física d'altes energies.[4]