Els Cornelis Lèntuls (en llatí: Cornelii Lentuli) foren una de les principals famílies patrícies de l'antiga Roma, i formaven part de la gens Cornèlia. Els primers Lèntuls comencen a aparèixer al segle iv aC, i es perllongaren fins al segle i dC. El cognomen que els caracteritzava, Lèntul, és un diminutiu de lens, i significa 'llentilla'.
Fou una família tan nombrosa que se subdividí al seu torn en noves branques, per exemple els Cornelis Lèntuls Marcel·lins i els Cornelis Lèntuls Caudins. Cap a final de la República i primers anys de l'Imperi començaren a aparèixer Lèntuls de branca plebea, fins que aquesta divisió va deixar de ser rellevant; però, en realitat, els Lèntuls plebeus no eren originaris de la família, sinó que descendien de lliberts. Al començament de l'Imperi, els Lèntuls es van arrogar la propietat del monument funerari de la Torre dels Escipions de Tàrraco.[1]
