Copa espanyola de futbol sala de la RFEF

Plantilla:Infobox sports competitionCopa espanyola de futbol sala de la RFEF
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol sala Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorReial Federació Espanyola de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1980 – 1989 Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició10 Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsInter Fútbol Sala (3) Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Espanya de futbol sala de la RFEF, anomenat posteriorment Copa d'Espanya de futbol sala des de 1984, fou una competició esportiva de clubs espanyols de futbol sala. De caràcter anual, fou organitzada per l'Associació Espanyola de Clubs de Futbol Sala (AECFS) de la Reial Federació Espanyola de Futbol. És considerat el primer campionat oficial de futbol sala a l'Estat espanyol, però degut al desacord amb la Federació Espanyola de Futbol Sala, des de l'any 1985 se celebraren dues competicions amb diferents reglaments i equips.[1] Per aquest motiu, només hi participaven els clubs federats a la RFEF. Hi competien en diferents fases de classificació i els quatre semifinalistes disputaven una fase final en una seu neutral. El guanyador de la competició era declarat campió d'Espanya de futbol sala.

Durant els primers anys, el dominador de la competició fou l'Inter Fútbol Sala, que guanyà les tres primeres edicions de forma consecutiva (1980, 1981, 1982).[2] Tanmateix, el desembre de 1982 l'equip madrileny abandonà el campionat després que el seu president, José María García, denunciés irregularitats arbitrals.[3] Juntament amb altres clubs crearen una associació paral·lela, l'ASOFUSA, i disputaren les competicions organitzades per la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS). Aquesta circumstància propicià que altres clubs guanyessin el torneig. Destacà els dos títols aconseguits per l'Egasa Chaston (1985, 1988) i, en l'àmbit català, el Club Nàutic Castelldefels (1984), la Palma de Cervelló (1987) i el Futbol Club Barcelona (1989) es proclamaren campions de la competició. El juliol de 1989 se celebrà la darrera edició, ja que dies abans l'AECFS i l'ASOFUSA decidiren fusionar les dues competicions i crearen la Lliga Nacional de Futbol Sala, com a nou òrgan dirigent del futbol sala professional a l'Estat. El campionat fou substituït per un nou torneig, la Copa d'Espanya de futbol sala.[4]

Historial

En negreta = Equip guanyador
(prò.) = Pròrroga
(p.) = Penals
(1) = Nombre de títols
Nota: Noms dels equips segons l'època.

Edició Temp. Data Campió Resultat Subcampió Seu refs.
I 1979-80 28-06-1980 Castella la Nova Interviu Hora XXV (1) 5-4 (prò.) CD Discocentro València Pavelló de Magariños, Madrid [5]
II 1980-81 04-07-1981 Castella la Nova Interviu Hora XXV (2) 2-1 Buenos Aires Palau d'Esports, La Corunya [6]
III 1981-82 05-06-1982 Castella la Nova Interviu Lloyd's (3) 4-3 FC Barcelona Pavelló de Santa Coloma de Gramenet [7][2]
IV 1982-83 03-07-1983 Castella la Nova Unión Sport (1) 2-1 Egasa Chaston Pavelló d'Esports de Tarazona [8][9]
V 1983-84 24-06-1984 Nàutic-Kerzo (1) 4-4 (3-1, p.) Tradehí Oviedo Pavelló Municipal de Revilla de Camargo [10][11]
VI 1984-85 06-07-1985 CD Sumarsa (1) 3-2 Asessa Pavelló Municipal d'Esports, Almeria [12][13]
VII 1985-86 01-06-1986 Egasa Chaston (1) 3-0 UE La Palma de Cervelló Pavelló Carlos García San Román, Las Palmas [14][15][16]
VIII 1986-87 21-06-1987 UE La Palma de Cervelló (1) 5-4 CD Sumarsa Pavelló Can Roca, Castelldefels [17]
IX 1987-88 02-07-1988 Egasa Chaston (2) 2-2 (p.) CD Sumarsa Pavelló de Santa Coloma de Gramenet [18]
X 1988-89 02-07-1989 FC Barcelona (1) 2-2 (p.) Alminafour-Ceuta Pavelló La Libertad, Ceuta [19]

Palmarès

Equip Campió Subcampió Finals Anys campió Anys subcampió
Interviú Fútbol Sala 3 0 3 1980, 1981, 1982 –
Chaston Fútbol Sala 2 1 3 1986, 1988 1983
Club Deportivo Sumarsa 1 2 3 1985 1987, 1988
UE La Palma de Cervelló 1 1 2 1987 1986
Futbol Club Barcelona 1 1 2 1989 1982
Unión Sport 1 0 1 1983 –
Club Nàutic Castelldefels 1 0 1 1984 –

Referències

  1. ↑ Das Neves, Jesús «Dos ligas, dos reglamentos, dos federaciones» (en castellà). Doble penalti : la revista del futbol sala, Nº 163, 2012, pàg. 37-39. ISSN: 1136-4812 [Consulta: 25 març 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 Galindo, Jesús. «Finales de futbol-sala». Mundo Deportivo p. 21, 03-06-1982. [Consulta: 19 desembre 2023].
  3. ↑ Muñana, Gustavo. «Las luces y sombras del José María García presidente» (en castellà). Relevo, 02-11-2023. [Consulta: 27 març 2024].
  4. ↑ «Las dos ligas ya son solo una» (en castellà). Mundo Deportivo p. 23, 28-06-1989. [Consulta: 30 març 2024].
  5. ↑ García, Óscar. «Interviú, 40 años arrasando» (en castellà). Marca, 11-09-2017. [Consulta: 26 març 2024].
  6. ↑ «El Chaston quiso pero no pudo» (en castellà). Hoja Oficial del Lunes: Año XXXVI Número 1776 p. 16, 06-07-1981. [Consulta: 26 març 2024].
  7. ↑ «Interviu, campeón nacional de futbol-sala». Mundo Deportivo p. 41, 06-06-1982. [Consulta: 19 desembre 2023].
  8. ↑ Galindo, Jesús. «2-1: Union Sport, a ritmo de "samba"». Mundo Deportivo p. 14, 04-07-1983. [Consulta: 19 desembre 2023].
  9. ↑ Galindo, Jesús. «Mañana debuta el Nautic Castelldefels». Mundo Deportivo p. 16, 01-07-1983. [Consulta: 19 desembre 2023].
  10. ↑ Galindo, Jesús. «El Nautic, campeón». El Mundo Deportivo, 25-06-1984. [Consulta: 13 juliol 2019].
  11. ↑ Galindo, Jesús. «Nautic: llegó, vió y triunfó». El Mundo Deportivo, 27-06-1984. [Consulta: 13 març 2024].
  12. ↑ «La Palma a la Copa de España». Mundo Deportivo p. 19, 03-07-1985. [Consulta: 19 desembre 2023].
  13. ↑ «El equipo canario del Sumarsa se proclamó Campeón de la Copa de España de Fútbol Sala al vencer en la final al conjunto madrileño del Asesa por 3 goles a 2.». La Voz de Almería p. 1, 07-07-1985. [Consulta: 19 desembre 2023].
  14. ↑ «El día en que se forjó la leyenda» (en castellà). La Voz de Galicia, 15-02-2016. [Consulta: 24 març 2024].
  15. ↑ «Copa de España (RFEF)» (en castellà). Mundo Deportivo, 27-05-1986. [Consulta: 26 març 2024].
  16. ↑ «La Palma, brillante» (en castellà). Mundo Deportivo, 06-06-1986. [Consulta: 26 març 2024].
  17. ↑ Garrido. «3-4: La Palma se impuso a Sumarsa» (en castellà). Mundo Deportivo, 39. [Consulta: 17 desembre 2023].
  18. ↑ «Cheston, campeón» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 03-07-1988. [Consulta: 19 desembre 2023].
  19. ↑ Vázquez, Joaquín. «La Copa de España, para el Barça». Mundo Deportivo p. 36, 03-07-1989. [Consulta: 17 desembre 2023].