La Copa del Món de Futbol 1934 va ser la segona edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Itàlia l'any 1934. La competició es disputà entre el 23 de maig i el 10 de juny de 1934 i Itàlia en fou campiona en derrotar Txecoslovàquia a la final per 2 a 1. El torneig fou utilitzat per Benito Mussolini com a propaganda feixista.[1]
Després de retirar la seva candidatura pel Mundial de 1930, Itàlia es decidí a assolir l'organització de la següent Copa del Món. Benito Mussolini s'encarregà personalment que Itàlia fos escollida (i de què guanyés el títol). Suècia retirà la seva candidatura, misteriosament, el 1932, pel que Itàlia fou escollida per unanimitat. Per primer cop, es van inscriure més seleccions de les que podien disputar la fase final. Fou, per tant, la primera Copa que necessità fase de classificació. Uruguai boicotejà l'esdeveniment en protesta per la manca de seleccions europees al seu mundial.
Seus
De la mateixa manera que succeí a Berlín, als Jocs Olímpics celebrats dos anys més tard, la Copa del Món de futbol de l'any 1934 fou utilitzada políticament per Benito Mussolini per promoure el feixisme.
Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-dues associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze classificades. Només es classificaren quatre països no europeus: Argentina, Brasil, Estats Units i Egipte (primera selecció africana en participar en una Copa del Món). Uruguai renuncià a participar-hi com a protesta per la poca assistència al campionat anterior, essent l'únic equip campió que no ha defensat el seu títol.
Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):
Aquesta edició de la Copa del Món va canviar de format, substituint la fase de grups per dues eliminatòries directes. Aquestes es disputaren amb pròrroga en cas d'empat i amb un partit de desempat en cas d'empat al final de la pròrroga. Per primer cop es disputà un partit pel tercer lloc.
El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).[2][3] El rànquing del torneig de 1934 era el següent:
