Constitució de Turquia

Infotaula documentConstitució de Turquia
Tipusconstitució Modifica el valor a Wikidata
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Creació7 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata

La Constitució de la República de Turquia (en turc Türkiye Cumhuriyeti Anayasası; Llei núm. 2709) de 7 de novembre del 1982 és la constitució vigent a l'estat turc.

Història

El 12 de setembre de 1980 va tenir lloc un cop d'estat i els militars, per tercer cop, arribaren al poder i implantaren l'estat d'excepció. Mitjançant la "llei núm. 2324 contra l'ordre constitucional", de 27 d'octubre de 1980, fou derogada parcialment la constitució de 1961 i els generals Kenan Evren, Nurettin Ersin, Tahsin Ahinkaya, Sedat Celasun així com l'almirall Nejat Tümer, es van fer càrrec del Consell de Seguretat Nacional, el qual assumí els poders legislatiu i executiu. Formalment, el poder judicial romangué intacte, tot i que en la pràctica es veié limitat: per exemple, no podia supervisar la constitucionalitat de les lleis promulgades pel Consell de Seguretat Nacional.

Amb la Llei Nº 2485 del 29 de juny de 1981, el Consell Consultiu (Danışma Meclisi) i el Consell de Seguretat Nacional (CSN) preexistents van posar en marxa una Assemblea Constituent (Kurucu Meclis). El Consell Consultiu constava en total de 160 membres. 40 eren determinats directament pel CSN; la resta de membres eren proposats primer pels governadors i es nomenaven a continuació per part del CSN. La presidència li correspongué al polític i antic primer ministre Sadi Irmak.

L'Assemblea Constituent tenia la tasca d'elaborar una nova constitució així com una llei electoral i de partits. A més li corresponia la tasca de legislar.

De les files de l'Assemblea Consultiva es formà, sota la presidència de l'advocat constitucionalista Orhan Aldikaçti, un comitè constitucional de 15 membres. Aquest elaborà entre el 23 de novembre del 1981 i el 17 de juliol del 1982 un esbós de constitució que va ser acceptat el 23 de setembre del 1982 per part del Consell Consutltiu i el 18 d'octubre del 1982 pel CSN. El 7 de novembre del 1982 va ser aprovada la Constitució en referèndum amb el 91,37% dels vots emesos.[1] i entrà en vigor el 9 de novembre de 1982.

El 6 de novembre del 1983 van tenir lloc, finalment, les eleccions legislatives, després de les quals l'assemblea constituent (art. 177) es va dissoldre.

Reforma

En un referèndum celebrat el 12 de setembre de 2010 la població turca es pronuncià a favor de les modificacions de constitució més àmplies des de 1982.[2] Aquest canvi permetrà al govern de nomenar un nombre de jutges de l'alt tribunal, reduir la influència dels militars sobre el poder civil i millorar la protecció dels drets humans. Els canvis també eliminaran la immunitat judicial que es va atorgar als exlíders del cop d'estat militar del 1980. Tots aquests canvis pretenen adaptar la Constitució turca de cara a una possible adhesió a la Unió Europea.

Després del referèndum constitucional de Turquia de 2017, les primeres eleccions generals de l'Assemblea es realitzarien sota un sistema presidencial, amb un president executiu amb el poder de renovar les eleccions per a l'Assemblea.[3]

Contingut

La constitució consta d'una preàmbul, 177 articles i dues disposicions transitòries. Es divideix en set parts:[4]

  • Primera part: Principis generals (Article 1-11)
  • Segona part: Dret i deure bàsics (Article 12-74)
  • Tercera part: Els òrgans principals de la república (Article 75-160)
  • Quarta part: Prescripcions financeres i econòmiques (Article 161-173)
  • Cinquena part: Diferents prescripcions (Article 174)
  • Sisena part: Disponsicions transitòries (Articles 1-16)
  • Setena part: Disposicions finals (Article 175-177)

Primera Part: Principis generals (Articles 1-11)

A l'article 2 es defineix Turquia com a Estat de Dret democràtic, laic i social, respectuós amb els drets humans, lleial al nacionalisme d'Atatürk i basat en els principis fonamentals establerts al seu Preàmbul.

El President de Turquia actua com a "Guardià la constitució" (art. 104), és el cap d'estat de Turquia, i ha de vetllar per l'"aplicació de la constitució i l'activitat ordenada i harmònica dels òrgans d'estat".

A l'article 5 es defineixen els "Objectius fonamentals i deures bàsics de l'Estat":

Els objectius fonamentals i els deures de l'Estat són: salvaguardar la independència i la integritat de la nació turca, la indivisibilitat del país, la República i la democràcia, garantir el benestar, la pau i la felicitat de l'individu i la societat, lluitar per remoure els obstacles polítics, socials i econòmiques que restringeixen els drets i llibertats fonamentals de l'individu d'una manera incompatible amb els principis de la justícia i de l'estat social regit per l'imperi de la llei, i proporcionar les condicions necessàries per al desenvolupament material de la persona i la seva existència espiritual.

A causa del terme "estat únic nacional", fixat a la Constitució, Turquia s'administra com a estat centralitzat

Segona part: Drets i deures bàsics (Article 12-74)

La segona part està estructurada en les següents parts:

  • Primera part: Disposicions generals (articles 12-16)
  • Segona part: drets i obligacions de la persona (articles 17-40)
  • Tercera part: Drets socials i econòmics i obligacions (articles 41-65)
  • Quarta part: Drets polítics i obligacions (Article 66-74)

A l'article 24 es declara el dret fonamental de la llibertat de culte.

A l'article 51 es reconeix el dret de llibertat sindical de treballadors i empresaris. Tanmateix, el dret a la fundació de sindicats i associacions empresarials pot ser limitat per llei per tal de garantir "la seguretat nacional, l'ordre públic, impedir la comissió de delictes, protegir la salut pública i la moral en general, així com els drets i llibertats dels altres."

A l'article 66 es garanteix el dret a no ser desposseït de la ciutadania turca.

Tercera part: Els òrgans principals de la república (Article 75-160)

La tercera part està estructurada en les següents parts:

  • Primera part: poder legislatiu (articles 75-100)
  • Segona part: poder executiu (articles 101-137)
  • Tercera part: poder judicial (articles 138-160)

A l'article 75 de la constitució, modificat el 1995, s'assenyala que la Gran Assemblea Nacional de Turquia constarà de 550 diputats. Segons la Constitució (art.80), són representants del conjunt de la Nació, i no pas d'un partit o regió. A més, la constitució turca assenyala un conjunt d'incompatibilitats entre la funció de diputat i altres càrrecs a la judicatura o al govern.

L'article 104 de la constitució turca regula les competències del cap d'estat.

Els Membres del Consell de Seguretat Nacional, segons l'article 118 de la Constitució, són els Comandants en Cap de l'Exèrcit, Marina, Forces aèries i la Gendarmeria, el Cap de l'Estat major general, el Primer ministre i, si s'escau, vice-primers ministres, els ministres de Justícia Interior, Afers Exteriors i Defensa, sota la presidència del President de la República.

Als articles 119-122 es regula el procediment sobre els estats d'excepció i l'aplicació de la llei marcial.

Quarta Part: Disposicions financeres i econòmiques (Articles 161-173)

La quarta part s'estructura en dues seccions:

  • Secció 1: Disposicions financeres (Articles 161-165)
  • Secció 2: Disposicions econòmiques (Articles 166-173)

Cinquena a setena part (Articles 174-177)

  • Cinquena part: Diferents prescripcions (Article 174)
  • Sisena part: Disposicions transitòries (Articles 1-16)
  • Setena part: Disposicions finals (Articles 175-177)

Bibliografia

Notes

  1. ↑ Kemal Gözler: Türk Anayasa Hukuku. Ekin Kitabevi Yayınları, Bursa 2000, ISBN 975-7338-57-5, p.96
  2. ↑ Die Presse: Èxit per a Erdogan: Turquia vota per la nova constitució (alemany), 12 de setembre del 2010
  3. ↑ «Turkey referendum grants President Erdogan sweeping new powers» (en anglès). BBC, 16-04-2017. [Consulta: 19 desembre 2020].
  4. ↑ Verfassungen.eu: Die Verfassung der Republik Türkei vom 7. November 1982 Arxivat 2011-09-22 a Wayback Machine., (alemany)

Enllaços a pàgines web

Read other articles:

Keuskupan Agung Bamberg

Keuskupan Agung BambergArchidioecesis BambergensisErzbistum BambergKatolik LokasiNegara JermanProvinsi gerejawiBambergStatistikLuas10.290 km2 (3.970 sq mi)Populasi- Total- Katolik(per 2012)2.163.801713,781 (33%)Paroki310InformasiDenominasiKatolik RomaRitusRitus RomaPendirian1 November 1007KatedralKatedral BambergPelindungSt. CunegundesSt. Otto dari BambergSt. Henry IIKepemimpinan kiniPausFransiskusUskup AgungLudwig SchickEmeritusKarl Heinrich Braun[...

 

 

Saptosari, Gunungkidul

SaptosariKapanewonPeta lokasi Kapanewon SaptosariNegara IndonesiaProvinsiDaerah Istimewa YogyakartaKabupatenGunungkidulPemerintahan • PanewuJarot Hadiatmojo, SIP, M.SiPopulasi • Total36,658 jiwa (BPS 2.016)[1] jiwaKode Kemendagri34.03.15 Kode BPS3403030 Luas87,83 km²[2]Desa/kelurahan7 Saptosari (Jawa: ꦱꦥ꧀ꦠꦱꦫꦶ, translit. Saptasari) adalah sebuah kecamatan di Kabupaten Gunungkidul, Daerah Istimewa Yogyakarta, Indonesia. Kecama...

 

 

Zambia

Country at the crossroads of Central and Southern Africa This article is about the Southern African nation. For the 18th-century BC king of Isin, see Zambiya. For the part of Kaliningrad Oblast, see Sambia Peninsula. For the West African state, see The Gambia. Not to be confused with Jambi. Republic of Zambia Flag Coat of arms Motto: One Zambia, One NationAnthem: Stand and Sing of Zambia, Proud and FreeCapitaland largest cityLusaka15°25′S 28°17′E / 15.417°S 28...

First Battle of the Marne

World War I battle The Marne redirects here. For the July 1918 battle, see Second Battle of the Marne. First Battle of the MarnePart of the Western Front of World War IGerman soldiers (wearing distinctive pickelhaube helmets with cloth covers) on the front line at the First Battle of the Marne.Date7–14 September 1914LocationMarne River near Brasles, east of Paris, France49°1′N 3°23′E / 49.017°N 3.383°E / 49.017; 3.383Result French victoryBelligerents  Fr...

 

 

Chutes de Yosemite

Pour les articles homonymes, voir Yosemite. Cet article est une ébauche concernant une ou des chutes d'eau et le parc national de Yosemite. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Si ce bandeau n'est plus pertinent, retirez-le. Cliquez ici pour en savoir plus. Cet article ne cite pas suffisamment ses sources (novembre 2021). Si vous disposez d'ouvrages ou d'articles de référence ou si vous connaissez ...

 

 

Overseas Singaporean

Overseas SingaporeansTotal population217,200 (2019)[1]Regions with significant populationsDiaspora total340,751 (2019)[2][a] Malaysia91,002[2] Australia64,739[2] United Kingdom58,432[2] United States39,018[2] Indonesia23,524[2] China12,799[2] Canada12,582[2] Bangladesh9,709[2] New Zealand5,734[2] India4,155[2] Netherlands4,126[2 ...

Новотитаровское сельское поселение

Сельское поселение России (МО 2-го уровня)Новотитаровское сельское поселение Флаг[d] Герб 45°14′09″ с. ш. 38°58′16″ в. д.HGЯO Страна  Россия Субъект РФ Краснодарский край Район Динской Включает 4 населённых пункта Адм. центр Новотитаровская Глава сельского пос�...

 

 

Drew University

Private university in Madison, New Jersey This article is about the private university in New Jersey. For the private medical institution in Los Angeles, see Charles R. Drew University of Medicine and Science. Drew UniversityFormer namesDrew Theological Seminary (1867–1928)Mottoδωρεὰν ἐλάβετε, δωρεὰν δότεMotto in EnglishFreely ye have received, freely give. (from Matthew 10:8 KJV)TypePrivate universityEstablished1867; 157 years ago (1867)Reli...

 

 

مارك أوليفانت

مارك أوليفانت معلومات شخصية الميلاد 8 أكتوبر 1901(1901-10-08)أديلايد  الوفاة 14 يوليو 2000 (98 سنة)كانبرا مواطنة أستراليا عضو في الجمعية الملكية،  والأكاديمية الأسترالية للعلوم  مناصب حاكم جنوب أستراليا (27 )   في المنصب1 ديسمبر 1971  – 30 نوفمبر 1976  جيمس هاريسون  [لغ...

2016 Aceh earthquake

Earthquake in Sumatra, Indonesia 2016 Aceh earthquakeShakemap for the 2016 Aceh earthquake.UTC time2016-12-06 22:03:33ISC event609828738USGS-ANSSComCatLocal date7 December 2016 (2016-12-07)Local time05:03:33 WIBDuration10–15 secondsMagnitude6.5 MwDepth13.0 kmEpicenter5°16′59″N 96°10′05″E / 5.283°N 96.168°E / 5.283; 96.168FaultUnknown (possibly Samalanga – Sipopok fault)TypeStrike-slipAreas affectedAceh, IndonesiaM...

 

 

Daredevil (Marvel Comics series)

Multiple comic book series DaredevilThe cover of the first issue of Daredevil (April 1964) features the superhero's debut.Art by Bill Everett.Publication informationScheduleVariedFormatOngoing seriesGenreSuperheroPublication date1964 – presentNo. of issues(vol. 1): 381 (#1–380 plus #−1) and 10 Annuals(vol. 2): 119(vol. 1 cont.): 13(vol. 3): 37 (#1–36 plus #10.1) and 1 Annual (vol. 4): 21 (#1–18 plus #0.1, #1.50 and 15.1)(vol. 5): 28 and 1 Annual(vol. 1 cont.): 18(vol. 6): 36 an...

 

 

بلاي ستيشن 2

بلاي ستيشن 2الشعارمعلومات عامةالماركة بلاي ستيشن النوع نظام ألعاب الفيديوالصانع سوني إنتراكتيف إنترتينمنت المطور سوني عائلة المنتج بلاي ستيشنالجيل الجيل السادسالسعر المبدئي 299٫99 دولار أمريكي[1] — 199٫99 دولار أمريكي[2] المبيعات 158٬700٬000 — 150٬000٬000[3] — 157٬680٬000[4&...

Severobulgarska 1947

Severobulgarska 1947 Competizione A Profesionalna Futbolna Grupa Sport Calcio Edizione 23ª Organizzatore BFS Luogo  Bulgaria Partecipanti 16 Risultati Vincitore  Levski Sofia(5º titolo) Secondo  Lokomotiv Sofia Statistiche Incontri disputati 19 Gol segnati 55 (2,89 per incontro) Cronologia della competizione 1946 1948 Manuale La Severobulgarska 1947 fu la 23ª edizione della massima serie del campionato bulgaro di calcio concluso con la vittoria del Levski Sofia, al suo...

 

 

Disputed status of the isthmus between Gibraltar and Spain

36°09′09″N 05°20′42″W / 36.15250°N 5.34500°W / 36.15250; -5.34500 (Isthmus between Gibraltar and Spain) Map of Gibraltar. The airport is located on the south part of the isthmus that connects the territory to Spain. The closed Spanish gate at the border between Gibraltar and Spain, 1977 The Gibraltar territory currently contains an 800-metre (2,625 ft) long section of the isthmus that links the Rock with mainland Spain. Spain does not acknowle...

 

 

Constitution of Carthage

Political regime in Carthage Bust of the philosopher Aristotle, an essential source of knowledge and insight into the institutions of Punic Carthage, Roman copy after an original by Lysippus, Museo Altemps, Rome. The constitution of Carthage is the political regime of the city in Punic times. Carthage's political system has been the subject of much debate, as Aristotle's Politics[1] discusses it at length, alongside the institutions of Sparta and Crete.[2] This text, the only ...

Gozón

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Gozón – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (May 2024) (Learn how and when to remove this message) Municipality in Asturias, SpainGozónMunicipalityCabo de Peñas, Gozón FlagCoat of armsGozónLocation in SpainCoordinates: 43°36′36″N 5°47′24″...

 

 

北土城駅

この記事には複数の問題があります。改善やノートページでの議論にご協力ください。 出典がまったく示されていないか不十分です。内容に関する文献や情報源が必要です。（2022年11月） 独立記事作成の目安を満たしていないおそれがあります。（2022年11月）出典検索?: 北土城駅 – ニュース · 書籍 · スカラー · CiNii · J-STAGE · NDL · d...

 

 

パパ・アラワンカイナ

この記事は検証可能な参考文献や出典が全く示されていないか、不十分です。 出典を追加して記事の信頼性向上にご協力ください。（このテンプレートの使い方）出典検索?: パパ・アラワンカイナ – ニュース · 書籍 · スカラー · CiNii · J-STAGE · NDL · dlib.jp · ジャパンサーチ · TWL (2020年3月) パパ・アラワンカイナ パパ・アラワ...

Protectorate of Uganda

British protectorate in Africa from 1894 to 1962 This article's lead section may be too short to adequately summarize the key points. Please consider expanding the lead to provide an accessible overview of all important aspects of the article. (October 2020) Protectorate of Uganda1894–1962 Flag of the Protectorate of Uganda Badge Anthem: God Save the Queen (1894-1901 & 1952-1962) God Save the King (1901-1952) Map of Protectorate of Uganda in 1906StatusBritish protectorateCapitalEnt...

 

 

German invasion of Belgium (1914)

World War I military campaign For the World War II invasion, see German invasion of Belgium (1940). German invasion of BelgiumPart of the Western Front of the First World WarGerman invasion of BelgiumDate4 August – 31 October 1914 (2 months, 3 weeks and 6 days)LocationBelgium and LuxembourgResult German victoryTerritorialchanges German occupation of most of Belgium and Luxembourg until 1918.Belligerents  Germany Supported by: Austria-Hungary  Belgium Franc...