Constantí Sícul (en llatíConstantinus Siculus, en grec antic Κωνσταντῖνος ὁ Σικελός) va ser un filòsof o retòric grec, pel seu nom originari de Sicília, autor d'un epigrama inclòs a l'Antologia grega que porta per títol Θρόνος ("Thronos", càtedra) del que es dedueix que es va dedicar a l'ensenyament.
Un poema seu del que se'n conserva un manuscrit diu que està fet per Κωνσταντίνου Φιλοσόφον τον σικελοῦ (Constantí, filòsof de Sicília).[1]
Va ser autor de poemes anacreòntics i compilador d'una sèrie de poemes pederàstics, en una època anterior a Constantí Cèfales. Sembla que va ser deixeble de Lleó de Tessalònica, al que va acusar de paganisme per la seva afició a l'astrologia. La ingratitud cap al seu mestre va ser molt criticada, fins al punt que es va veure obligat a escriure una Apologia sobre ell.[2]
Referències
↑Smith, William «Constantinus Siculus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood, 1867, pàg. 845-846 [Consulta: 3 agost 2016].
↑Ortega Villaro, Begoña (et al.) (eds.). Antologia Palatina: libros XII, XIV, XV: epigramas variados. Madrid: CSIC, 2021, p. 272-273. ISBN 9788400108885.
