Constance Markievicz |
|
Naixement | (en) Constance Georgine Gore-Booth 4 febrer 1868 Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
---|
Mort | 15 juliol 1927 (59 anys) Dublín (Estat Lliure d'Irlanda)
|
---|
Sepultura | Cementiri de Glasnevin |
---|
|
Diputada al Dáil Eireann |
---|
23 juny 1927 – 15 juliol 1927
|
Diputada al Dáil Eireann |
---|
19 setembre 1923 – 20 maig 1927 (dissolució parlamentària)
|
Diputada al Dáil Eireann |
---|
16 agost 1921 – 8 juny 1922 (dissolució parlamentària)
|
Ministra de Treball d'Irlanda |
---|
abril 1919 – gener 1922 – Joseph McGrath → |
Diputada al Dáil Eireann |
---|
21 gener 1919 – 10 maig 1921 (dissolució parlamentària)
|
Membre del 31è Parlament del Regne Unit |
---|
14 desembre 1918 – 26 octubre 1922 (dissolució parlamentària)
|
|
|
Formació | Académie Julian Slade School of Fine Art |
---|
|
Camp de treball | Política, revolució, nacionalisme, socialisme, pintura i teatre |
---|
Lloc de treball | Londres Dublín |
---|
Ocupació | política, pintora, revolucionària, suffragette, actriu de teatre |
---|
Partit | Fianna Fáil (1926–) Sinn Féin (1908–1926) |
---|
Membre de | |
---|
|
Rang militar | tinent |
---|
|
Títol | Comtessa |
---|
Cònjuge | Kasimir Dunin Markiewicz (1900–) |
---|
Fills | Maeve Alys Markievicz |
---|
Pares | Sir Henry Gore-Booth, 5th Baronet i Georgina Mary Hill |
---|
Germans | Eva Gore-Booth Mordaunt Gore-Booth Mabel Olive Gore-Booth Sir Josslyn Gore-Booth, 6th Baronet |
---|
|
|
Constance Georgine, comtessa de Markievicz ([marˈkʲɛvit͡ʂ]), (Londres, 4 de febrer de 1868 - Dublín, 15 de juliol de 1927) fou una política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista, membre del Sinn Féin i del Fianna Fáil.[1]
Nascuda Constance Georgine Gore-Booth, es va casar amb un comte polonès. Va lluitar en l'Alçament de Pasqua de 1916, a Dublín, motiu pel qual fou condemnada a mort i empresonada per commutació de la pena.
Fou la primera dona a ser elegida diputada al Parlament britànic el 1918,[2] però va renunciar a l'escó per ser coherent amb la posició abstencionista del seu partit. En canvi, junt amb els altres electes del Sinn Féin, va constituir el primer Parlament provisional d'Irlanda. També fou la primera dona a formar part d'un govern a Europa, ja que fou ministra de Treball de la nova República d'Irlanda entre 1919 i 1922.[3][1]
Referències
Enllaços externs
|
---|
Firmants de la Proclamació de la República (executats després de l'Alçament) | |
---|
També executats pel seu rol en l'Aixecament | |
---|
Altres protagonistes irlandesos | |
---|
Protagonistes britànics | |
---|