Constança d'Aragó i de Navarra

Plantilla:Infotaula personaConstança d'Aragó i de Navarra
Biografia
Naixement1343 Modifica el valor a Wikidata
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1363 Modifica el valor a Wikidata (19/20 anys)
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpart Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Catània Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort de Sicília (1361–1363) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrederic III de Sicília (1361 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de Sicília Modifica el valor a Wikidata
ParesPere el Cerimoniós Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Navarra Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Aragó i de Navarra
Isabel d'Aragó i de Fortià
Elionor d'Aragó i de Sicília
Martí l'Humà
Joan el Caçador Modifica el valor a Wikidata

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Orígens familiars

Fou la filla gran del comte de Barcelona i rei d'Aragó Pere IV d'Aragó el Cerimoniós[1] i de Maria de Navarra, la seva primera esposa.[2] Era neta per línia paterna del rei Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, i per línia materna dels reis Felip III Evreux i de Joana II de Navarra. Fou germana, per part de pare, dels rei Joan I d'Aragó el Caçador i de Martí I d'Aragó l'Humà.

El 1347, el seu pare, Pere el Cerimoniós, procurà infructuosament de fer-la reconèixer com a hereva legítima de la corona, cosa que contribuí als conflictes amb la Unió d'Aragó i la Unió de València.

Núpcies i descendents

L'11 d'abril del 1361, es casà a Catània amb el rei Frederic III de Sicília,[1] amb el qual tingué una filla, la princesa Maria de Sicília (1362-1401),[1] reina de Sicília,[3][4] casada el 1389 amb el príncep d'Aragó Martí el Jove.

La seva mort

Constança d'Aragó va morir a Catània el 18 de juliol del 1363, pocs mesos després de néixer la seva única filla. Fou soterrada en un baix relleu. El sarcòfag fou col·locat en la catedral de Palerm, en el cementiri dels Reis, al costat del gran rei Roger II Hauteville.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Setton, 1953, p. 645.
  2. ↑ Backman, 2022, p. 193-206.
  3. ↑ De Lucca, 2017.
  4. ↑ Rohr, 2013, p. 145-168.

Bibliografia

  • Backman, Clifford R. «Neocastro's Epic History». A: Mapping Pre-Modern Sicily: Maritime Violence, Cultural Exchange, and Imagination in the Mediterranean, 800-1700 (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2022, p. 193–206 (Mediterranean Perspectives). DOI 10.1007/978-3-031-04915-6_11. ISBN 978-3-031-04915-6. 
  • De Lucca, Denis. A Byzantine relic in a Baroque palace : the church of Our Saviour in the Bonajuto Palace in Catania (en anglès), 2017. 
  • Rohr, Zita. «Not Lost in Translation: Aragonese Court Culture on Tour (1400–1480)». A: Queenship in the Mediterranean: Negotiating the Role of the Queen in the Medieval and Early Modern Eras (en anglès). Nova York: Palgrave Macmillan US, 2013. DOI 10.1057/9781137362834_8. ISBN 978-1-137-36283-4. 
  • Setton, Kenneth M. «Archbishop Pierre d'Ameil in Naples and the Affair of Aimon III of Geneva (1363-1364)» (en anglès). Speculum, 28(4), octubre 1953.

Enllaços externs