El Consell de Vint era el consell a través del qual actuava el Consolat de Mar.[3] El Consell dels Vint era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació d'entre els mercaders matriculats, una part d'entre els majors o vells, o sigui, els majors de quaranta anys, i l'altra, els joves, o majors de vint-i-cinc, els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia. Disposava, a més, d'un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge, concedit per Joan I, amb el qual podrà organitzar la seva estructura financera. A diferència d'altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.[1] La seva composició estava formada, concretament, pel president de la Cambra i per vint cònsols, dels quals dinou eren designats pel Ple de la Cambra, a proposta del Comitè Executiu, tots ells persones de prestigi reconegut en els camps industrial, comercial i de serveis de la demarcació cameral, procurant que la representació abracés el més gran nombre de sectors empresarials. Un vintè cònsol serà el president o presidenta de la Llotja de Cereals de Barcelona, atesa la cooperació històrica d'aquesta amb el Consolat de Mar.[3] El Consell dels Vint fou suprimit amb el decret de Nova Planta de 1716. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.[1][2]
