Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats. A diferència del que ocorre a les federacions, la sobirania dels membres de la confederació és més important que no pas la unió confederativa[cal citació]. Altres politòlegs consideren que la diferència entre les federacions i les confederacions és el grau de poder central del govern; en una confederació, les comunitats o estats membres cedeixen només uns pocs drets sobirans al govern central, tot i que no sempre conserven el dret a la secessió.

En aquesta línia, des del moviment de l'anarquisme social s'ha formulat el confederalisme democràtic que, en paraules de Murray Bookchin, «és una xarxa de consells administratius els membres o delegats dels quals són elegits en assemblees populars basades en la democràcia directa, la descentralització i la interdependència. Els membres dels consells confederals són revocables i responsables davant l'assemblea que els escull, per a que portin a terme la tasca de coordinar i administrar les polítiques allà formulades. La seva funció és purament administrativa i pràctica, i no com en el sistema republicà, una tasca orientada a la creació i desenvolupament de polítiques».[1]

Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crítics, com ara la defensa territorial, la representació estrangera, el comerç internacional, o l'adopció d'una moneda única. Les confederacions creen un tipus de govern central per donar suport a tots els membres. Una confederació, en termes polítics, es refereix a aquelles unions permanents entre estats sobirans amb una sola representació exterior o internacional. El grau del lligam entre els estats confederats pot variar; si l'aliança és forta, la confederació no es diferencia en res, de facto, de les federacions; en altres casos extrems, si l'aliança és prou dèbil un estat pot ser membre de més d'una confederació.

Estats o territoris confederats històrics

Altres confederacions

Referències

  1. ↑ Bookchin, Murray, 1921-. La próxima revolución : Las asambleas populares y la promesa de la democracia directa. Barcelona: Virus, 2019. ISBN 978-84-92559-96-1. 

Vegeu també