Concert per a piano núm. 19

Forma musical	Concert per a solista
Tonalitat	Fa major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Creació	1784 Allegro Allegretto Allegro assai
Data de publicació	1784
Catalogació	K. 459
Instrumentació	piano

El Concert per a piano núm. 19 en fa major, K. 459, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita el 1784.^[1] El catàleg temàtic d'obres que portava el mateix Mozart indica que el va acabar l'11 de desembre. Les obres que l'envolten en el catàleg Köchel són dos quartets de corda: l'anomenat «La caça» (K. 458) i el K. 464, el cinquè dels «Quartets Haydn». És conegut ocasionalment com el segon concert de la coronació, ja que Mozart el va interpretar amb motiu de la coronació de Leopold II a Frankfurt del Main, l'octubre de l'any 1790. L'autògraf de la partitura es conserva a la Biblioteca de la Universitat Jagellònica de Cracòvia. La primera edició va ser publicada per Johann Andre d'Offenbach l'any 1794, i Breitkopf & Härtel va treure una edició el 1800.

L'obra està instrumentada per a piano sol, flauta, dos oboès, dos fagots, dues trompes, i corda. Consta de tres moviments:

1. Allegro, en compàs de 4/4.
2. Allegretto, en do major i en compàs de 6/8.
3. Allegro assai, en compàs de 2/4.

El concert va ser compost per Mozart per a ser interpretat per ell mateix. Arthur Hutchings l'anomena un concert "atlètic", ja que combina gràcia i vigor.

• Hutchings, A. A Companion to Mozart's Piano Concertos, Oxford University Press.
• Mozart, W. A. Piano Concertos Nos. 17-22 in full score. Dover Publications, Nova York.

• Concert per a piano núm. 19: Partitura lliure a l'IMSLP.