 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020) |
Concepció Puig i Sanchis |
|
| Naixement | 1900  |
|---|
| Mort | 1997 (96/97 anys) |
|---|
|
 |
Concepció Puig i Sanchis, Concepción o Concha Puig (Alcúdia, Ribera Baixa, c. 1900 - Madrid, juny de 1997), fou una liberal valenciana.[1]
Biografia
Naix a Alcúdia de Carlet. D'allà passen a Alacant i a Madrid. De família molt liberal, partidària que els fills i les filles estudien. Als 12 anys va l'Institut-Escola de Madrid. Té una germana, Francisca Puig, a la residència de senyoretes que dirigia María de Maeztu. Aquesta residència, anomenada primer «Grupo de señoritas», es va fundar pel mateix reial decret de 6 de maig de 1910 que va crear la Residencia de Estudiantes. Però va començar a funcionar el 1915 a dos locals del carrer de Fortuny, números 28 i 30, que va deixar lliure la Residència dels xics, després de traslladar-se als altells de l'Hipòdrom. Per descomptat, l'arrel d'ambdues és la Institución Libre de Enseñanza. José Castillejo, el director de la Residencia de Estudiantes, va trobar la persona adequada que podia interpretar i realitzar els desitjos de la JAE (Junta per a l'Ampliació d'Estudis). Fou María de Maeztu. Germana de Ramiro de Maeztu i alumna d'Ortega, participava de la passió dels institucionistes d'europeïtzar Espanya.[1]
A Espanya, el moviment d'educació de la dona va començar a sentir-se amb prou retard, i encara el 1915 era difícil convéncer els pares de províncies que enviaren les filles a estudiar a Madrid. Per això, la família Puig té molt de mèrit. En octubre de 1919 ja està Paquita a Madrid, amb 17 anys, per a estudiar Ciències Naturals. Conchita no va arribar a estar a la Residència, però el seu esperit i la formació provenen de la Residència. Curiosament l'arxiu d'aquesta institució educativa es va mantenir, malgrat la guerra, guardat en un bagul per la secretària de María, Eulalia Lapresta. Aquestes notes foren lliurades a Carmen Zulueta per Conchita, «la seua germana menor, la meua vella amiga, que li les envia com a curiositat, i afegeix que Paquita s'indignaria si sapiguera que me les ha enviades».[1]
En les entrevistes que vaig mantenir amb Conchita durant els anys vuitanta, em parlava dels estudiants de la FUE que freqüentava i de les activitats culturals que realitzaven contra la Dictadura de Primo de Rivera. I també de les conferències i visites amb els professors a llocs d'interés. Del batxiller passà a la Facultat de Filosofia i Lletres. Hi estaven encara Ortega, García Morente, Xavier Zubiri, Gaos... i hi va conéixer qui seria el seu marit, Arturo Soria i Espinosa, net del constructor de la Ciutat lineal. Arturo va fundar la FUE de Madrid amb Carmen Caamaño, José López Rey, Sbert i altres en el curs 1927. S'oposaven a la dictadura però també tenien una idea molt clara del que havia de ser la universitat i la societat espanyola, en la línia de l'ILE (Institució de Lliure Ensenyament).[1]
Quan va caure la monarquia, aquests estudiants donaren tot el seu vehement suport al règim republicà. En opinió de Conchita, els comunistes desvirtuaren els seus propòsits però és que ella, tot i que de la FUE, era d'Esquerra Republicana. Quan es va fer oficial va perdre capacitat de crítica, en opinió seua. Durant la guerra, foren perseguits i gràcies a Julián Besteiro es pogueren refugiar a l'ambaixada de Xile (ambaixador Morla). Al final, amb l'assalt dels franquistes a les ambaixades, pogueren eixir «de quatre en quatre» i aconseguiren embarcar cap a Xile (aquest període no puc documentar-lo per ara). Allà, Arturo i Conchita, amb un altre gran amic, José R. Morales, fundaren l'editorial Cruz del sur i realitzaren nombroses activitats. També crearen el teatre universitari, El Búho, rèplica de l'homònim de València. I després el Teatre nacional.[1]
Referències
