La comunitat japonesa a Catalunya està formada, principalment, per directius expatriats de corporacions japoneses, així com per estudiants internacionals.[1] També hi ha algunes persones d'origen japonès, com a l'estat espanyol, inclosos els descendents de migrants del segle xvii, així com migrants provinents de l'Amèrica Llatina.[2] Segons dades del 2001, la població japonesa de Catalunya consistia en 1.189 persones que vivien a Barcelona, i 87 que vivien a la resta del país.[3] Segons dades de l'IDESCAT de 2016, la població japonesa ascendia a la quantitat de 2.290 persones a tot Catalunya.[4]
Història
Tot i que SANYO España.S.A., la primera entitat japonesa establerta a l'estat espanyol, ho va fer a Tudela (Navarra), el 1969, Catalunya es va convertir de seguida en la regió preferida per les empreses japoneses per establir-hi les seves operacions.[5]
Entre les dècades de 1970 i 1980, moltes persones d'origen japonès van arribar a Catalunya provinents de l'Amèrica llatina, fugint de les crisis financeres o l'opressió política dels seus països. Posteriorment, també arribarien molts japonesos per qüestions comercials o com a estudiants.[6]
Institucions
La Barcelona Suiyokai és una associació de companyies japoneses que opera a Barcelona.[7] Aquesta entitat gestiona el festival d'any nou japonès.[8] El 2004 en formaven part 57 companyies.[7]
A la capital de Catalunya també hi ha un club de Go, un club de Haiku, una associació de professors en llengua japonesa, una associació d'alumnes de l'escola japonesa, un club de golf i l'associació hispanojaponesa.[7]
També hi ha una biblioteca japonesa a l'Eixample de Barcelona, que va obrir el 1992. La majoria dels seus visitants són japonesos, tot i que els altres catalans també poden utilitzar les instal·lacions. La biblioteca es troba dins d'un pis.[7]
Persones destacades
Yuu Shirota, actor i cantant (va viure a Barcelona entre els 3 i els 7 anys)
↑Fukuda, Makiko. "El Col·legi Japonès de Barcelona: un estudi pilot sobre les ideologies lingüístiques d'una comunitat expatriada a Catalunya" (Archive). Treballs de sociolingüística catalana > 2005: 18 (2004). See profile at Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). p. 214. "Segons el Ministeri d'Afers Exteriors del Japó (2001)4, els japonesos residents a l'estranger[...]A tot el territori d'Espanya, resideixen 5.167 japonesos. 1.276 d'ells estan instal·lats a Catalunya, bona part dels quals esta concentrat a Barcelona (1.189)⁵. La majoria són els directius de les empreses japoneses instal·lades a Catalunya."
↑ 7,07,17,27,3Fukuda, "Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l'organització interna i la seva implicació en l'ecosistema lingüístic català." "Els treballadors destinats a Catalunya solen pertànyer a la Barcelona Suiyokai, que és l'associació d'empresaris japonesos a Catalunya. L'any 2004 en formaven part cinquanta-set empreses." i "Un altre punt de trobada de la colònia japonesa a Catalunya és una biblioteca que es troba en un pis de l'Eixample. Va ser creada l'any 1992 per uns voluntaris japonesos que vivien a Barcelona, amb la finalitat de fomentar l'intercanvi cultural entre Espanya i el Japó. La biblioteca està oberta també a la població local, però la majoria dels usuaris són japonesos, sobretot els estudiants, les famílies dels treballadors i els jubilats, tant de les zones pròximes a Barcelona com de la ciutat." and "També cal esmentar l'Associació de Professors de Llengua Japonesa de Barcelona." and "A més de les associacions esmentades, també hi ha l'Associació de Famílies Hispano-Japoneses, l'Associació d'Estudi de Gaudí, el Club d'Haiku, el Club de Golf, la Societat d'Antics Alumnes de l'Escola Complementària, etc."
Abraham, Traci; Serradilla-Avery, Dan. «The Japón Lineage in Spain: Voices from the Unsung Past in the Creation of Identity through Tourism Today». A: Japanese and Nikkei at Home and Abroad: Negotiating Identities in a Global World. Cambria Press, 2010, p. 105–132. ISBN 978-1-60497-686-1.
