Els Comtats d'Irlanda (gaèlic irlandès: Contaetha na hÉireann) són una creació administrativa del Govern britànic del segle xix, però basada en les estructures històriques normandes subjacents.[1]Irlanda està dividida en 32 comtats. Actualment també s'utilitzen àmpliament en el camp esportiu, especialment per la GAA i el futbol gaèlic.
Després de la guerra angloirlandesa, la partició d'Irlanda el govern britànic va decidir que els 6 comtats amb majoria protestant formessin Irlanda del Nord i els 26 de majoria catòlicaIrlanda. Convé assenyalar que les ciutats de Cork, Dublín, Galway, Limerick i Waterford són independents del seu comtat i que a més, el comtat de Tipperary està dividit en 2 entitats administratives diferents, Tipperary del Nord i Tipperary del Sud. Apart de que al nord d'Irlanda ja no s'usen per a funcions administratives ni electorals.
La divisió administrativa del país al llarg de les línies dels comtats tradicionals també va ser adoptada per les organitzacions no governamentals i culturals, com la Lliga Gaèlica i l'Associació Atlètica Gaèlica, que segueix organitzant les seves activitats en gran part sobre aquesta base que atrauen un fort suport, especialment en el camp d'esports. La definició del que defineix a un comtat a Irlanda es difumina per l'acció cada vegada més gran del comtat administratiu.
Els comtats prenen l'educació del sistema de la Comissió de Formació Professional, seguint el model tradicional de les comarques, excepte al comtat de Tipperary i les ciutats dividides.
Molts dels vint comtats de la República d'Irlanda, però, tenen les seves facultats administratives en el seu territori, encara que alguns han perdut la seva entitat geogràfica, com el comtat de Tipperary, el qual va ser dividit en Nord i Tipperary del Sud, o County Dublin dividit en 3 districtes (Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal i sud de Dublín).
↑Gasaitéar na hÉireann / Gazetteer of Ireland. Dublin: Brainse Logainmneacha na Suirbhéireachta Ordanáis / Placenames Branch of the Ordnance Survey, 1989. ISBN 070760076.
↑Hill, George. The Fall of Irish Chiefs and Clans; The Conquest of Ireland. Irish Roots Cafe, 2004. Page 114.
↑A census of Ireland, circa 1659: with essential materials from the poll money ordinances 1660-1661. Irish Manuscripts Commission, 2002. Page 11.
↑Hyde, Edward. The History of the Rebellion and Civil Wars in England. Oxford University Press, 1839. Page 211.
↑Renamed "County Tirconaill" 1922 by resolution of the county council.(Place Name Confusion – Donegal or Tirconaill, The Irish Times, April 24, 1924). After historians and Gaelic scholars pointed out that the name was inaccurate as the historic territory of Tirconaill only included part of the county, the name Donegal was readopted in 1927 (Back to "Donegal", The Irish Times, 22 November 1927).
↑Kavanagh, Mary. Galway-Gaillimh: a bibliography of the city and county. Galway County Council, 2000.
↑ 9,09,1A view of the state of Ireland: from the first printed edition (1633)
↑Lynch, William. A view of the legal institutions, honorary hereditary offices, and feudal baronies: established in Ireland during the reign of Henry the Second. Deduced from court rolls, inquisitions, and other records. Longman, Rees, Orme, Brown, & Green, 1830. Page 349.
↑Lacy, Thomas. Sights and Scenes in Our Fatherland. Simpkin, Marshall & Co., 1863. Page 404.
