S'han fet i estudiat pocs compostos del californi.[1] L'únic ió estable de californi en una solució aquosa és el catió californi (III). Els altres dos estats d'oxidació són el IV (fort agent oxidant) i el II (fort agent reductor). L'element forma clorur, nitrat, perclorat i sulfat solubles en aigua, i es precipita com un fluorur, oxalat o hidròxid. Si els problemes de disponibilitat de l'element es deixen de banda, llavors el CfBr₂ i el CfI₂ segurament serien estables.
L'estat d'oxidació +3 està representat per l'òxid de californi (III) (groc-verd, Cf₂O₃), el fluorur de californi (III) (verd, CfF₃) i el iodur de californi (III) (groc llimona, CfI₃). Els altres estats d'oxidació +3 inclouen el sulfur i el metal·locè. L'òxid de californi (IV) (marró fosc, CfO₂) i el fluorur de californi (IV)) (verd, CfF₄) representen l'estat d'oxidació IV. L'estat d'oxidació II es troba representat pel bromur de californi (II) (groc, CfBr₂) i el iodur de californi (II) (violeta fosc, CfI₂).
Referències
Bibliografia
- Cotton, F. Albert; Wilkinson, Geoffrey; Murillo, Carlos A.; Bochmann, Manfred. Advanced Inorganic Chemistry (en anglès). 6a edició. New York City: John Wiley & Sons, 1999. ISBN 0-471-19957-5.
- CRC contributors. David R. Lide. Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 87a ed.. Boca Raton, Florida: CRC Press, Taylor & Francis Group, 2006. ISBN 0-8493-0487-3.
- Cunningham, B. B.. «Californium». A: Clifford A. Hampel. The Encyclopedia of the Chemical Elements (en anglès). New York City: Reinhold Book Corporation, 1968. LCCN 68-29938.
- Greenwood, N. N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements (en anglès). 2a edició. Oxford, England: Butterworth-Heinemann, 1997. ISBN 0-7506-3365-4.
- Concise Encyclopedia Chemistry (en anglès). Berlin: Walter de Gruyter, 1994. ISBN 3-11-011451-8.
- Seaborg, Glenn T. «Californium». A: Geller, Elizabeth. Concise Encyclopedia of Chemistry (en anglès). New York City: McGraw-Hill, 2004. ISBN 0-07-143953-6.