Complex de supercúmuls Peixos-Balena

Infotaula objecte astronòmicComplex de supercúmuls Peixos-Balena
Tipusmatèria Modifica el valor a Wikidata
Descobert perR. Brent Tully Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1987 Modifica el valor a Wikidata, Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Característiques físiques i astromètriques
Massa1.000.000.000.000.000.000 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Part deunivers observable Modifica el valor a Wikidata
Format per
El complex de supercúmuls Peixos-Balena es troba al centre de la imatge, envoltat per altres filaments de galàxies, grans muralles i altres supercúmuls

El complex de supercúmuls Peixos-Balena és un complex format per supercúmuls de galàxies o filaments galàctics, que inclou el supercúmul de la Verge (el supercúmul en què es troba el Grup Local que inclou la Via Làctia).[1]

Descobriment

L'astrònom R. Brent Tully de l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Hawaii va identificar el complex el 1987.[2]

Extensió

El complex de supercúmuls Peixos-Balena s'estima en al voltant de 1.000 milions d'anys llum de llarg i 150 milions d'anys llum d'amplada. És una de les majors estructures identificades fins ara a l'univers; tot i això, la Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal el supera amb els seus 10.000 milions d'anys llum de llarg.[3]

El complex està compost per prop de 60 supercúmuls i s'estima que té una massa total de 1018 masses solars.[4] Segons el seu descobridor, el complex es compon de 5 parts:

  1. El supercúmul Peixos-Balena
  2. La cadena Perseu-Pegasus, que inclou el supercúmul Perseu-Peixos
  3. La cadena Perseu-Peixos
  4. La Regió de l'Escultor, que inclou el supercúmul de l'Escultor i els supercúmuls d'Hèrcules
  5. La cadena de Verge-Hidra-Centaure que inclou el supercúmul de la Verge i el supercúmul Hidra-Centaure.
Mapa dels supercúmuls que es troben més propers al nostre supercúmul local, el supercúmul de la Verge

Referències

  1. ↑ Tully, R. B. «Alignment of clústers and galaxies on scales up to 0.1 C». The Astrophysical Journal, 303, 01-04-1986, pàg. 25-38. Bibcode: ... 303 ... 25T 1986ApJ ... 303 ... 25T. DOI: 10.1086/164049.
  2. ↑ John Noble Wilford. «Massive Clústers of Galaxies Defy Concepts of the Universe», 10-11-1987.(anglès)
  3. ↑ «Universe's Largest Structure is a Cosmic Conundrum», 19-11-2013. Arxivat de l'original el 2016-05-16. [Consulta: 31 desembre 2013].(anglès)
  4. ↑ Tully, R. Brent «More about clustering on a scale of 0.1 C». The Astrophysical Journal, 323, 01-12-1987, pàg. 1-18. Bibcode: ... 323 .... 1T 1987ApJ ... 323 .... 1T. DOI: 10.1086/165803.