El complex arqueològic Bactriana-Margiana, (en anglès:BMAC: Bactriana-Margiana Archaeological Complex) o be Cultura del riu Oxus, és la designació arqueològica moderna de l'edat del bronze de la cultura de l'Àsia central, datat del 2400-1600 aC, i on es troba hui Turkmenistan, nord de l'Afganistan, sud d'Uzbekistan i oest de Tadjikistan, i se centra sobre el riu Amudarià (l'Oxus dels antics grecs).[1]
El lloc va ser descobert i anomenat per l'arqueòleg uzbek Viktor Sarianidi el 1976 (nascut a Tashkent, que es troba a l'interior d'aquesta zona, de 1.100 km d'est a oest, i 300 km de nord a sud).
Bactriana va ser el nom grec de l'àrea de Bactra (hui Balkh), que ara és al nord de l'Afganistan, i Margiana fou el nom grec del sàtrapapersa de Margu, la capital que hui és Merv, situada a Turkmenistan.
Resum
Les excavacions de Sarianidi a partir de finals dels anys setanta van revelar nombroses estructures monumentals en molts llocs diferents, incloent-hi Delbaryín, l'oasiDashly, Tojolok 21, Gonur, Keleli, Sapeli i Yarkutan.
Els llocs foren fortificats amb parets i portes impressionants.
Els informes de la cultura bactriomargiana foren confinats als diaris soviètics i ignorats per occident fins als últims anys de la Unió Soviètica, com també es van ignorar els resultats del treball de Sarianidi fins que no es traduïren a l'anglès en els anys noranta.
Els erudits no coincideixen sobre els orígens d'aquesta cultura bactriomargiana, o el seu declivi.
La seua cultura desaparegué dels registres arqueològics pocs segles després de la seua aparició.
Geogràficament, el complex Bactriana-Margiana travessa un àmplia àrea des del sud-est de l'Iran fins a Balutxistan i Afganistan.
Possiblement el terreny arqueològicament inexplorat de Balutxistan i Afganistan conté la resta del complex (segons Lamberg-Karlovsky, 2002).
Alguns materials de la cultura bactriomargiana ―tals com segells― s'han trobat en diversos llocs, com en la cultura de la vall de l'Indus, l'altiplà iranià, i el golf Pèrsic.
Les troballes de la cultura bactriomargiana provenen del comerç internacional en antiguitats il·lícites i s'estan trobant en col·leccions i museus occidentals.
Una civilització prèviament desconeguda?
Els habitants de la cultura bactriomargiana eren persones sedentàries que practicaven el cultiu per irrigació de blat i ordi.
Encara que sembla que hi hagué una interacció amb els pobles nòmades de la contemporània cultura d'Andrónovo resident a les estepes de l'Àsia central.
Amb la seua impressionant cultura material que incloïa arquitectura monumental, eines de bronze, ceràmica, i joieria de pedres semiprecioses, el complex bactrio-margià exhibeix molts signes de civilització.
El descobriment d'una minúscula pedra de segell amb marques geomètriques de la cultura bactriomargiana a Turkmenistan al 2001 va fer a notar que en la cultura bactriomargiana es desenvolupava una divisió molt elaborada del treball fins a la possibilitat d'una escriptura o una protoescritura ideogràfica, i per això s'hi considera una civilització.
No queda clar, però, si les marques representen una veritable escriptura diferent de les pictografies aïllades.
Els segells de la cultura bactriomargiana contenen motius i material diferents dels segells de la regió sirianoanatòlia, Mesopotàmia i del golf Pèrsic, i mostra en les seues formes un tipus que no deriva de cap altra regió.
La hipòtesi indoiraniana
El complex Bactriana-Margiana va atraure l'atenció dels investigadors com un possible complement material de les cultures del conjunt indoiranià, és a dir, com a part d'una gran branca separada dels protoindoeuropeus.
Així mateix, l'arqueòleg Sarianidi identificà el complex com indoiraní, encara que deixava de banda evidències concretes en els objectes trobats.
Galeria d'imatges
Destral bactriomargiana amb dimoni de cap d'àguila i animals, entre finals del tercer mil·lenni i principis del segon mil·lenni aC
Cap de dona de la cultura bactriomargiana (entre el 2100 i el 1700 aC)
